El regidor de Sostenibilitat de Girona, Martí Terés, va ser molt clar ahir quan va parlar de la justificació d’aquest renovat impuls de la ciutat cap a la renaturalització amb un projecte, el GiroNat, que compta amb un pressupost de més de tres milions d’euros. «No ho fem només per tractar millor les plantes i els animals, ho fem per pur egoisme Perquè veiem la necessitat de tenir una ciutat més natural, més resilient als canvis climàtics i amb una millor qualitat de vida», va explicar Terés en la presentació del projecte. En els tres anys vinents, entre moltes d’altres, GiroNat, posarà en marxa iniciatives com la renovació dels jardins de les Pedreres, la construcció d’una paret verda en una de les façanes del Centre Cívic Sant Narcís o la introducció de la natura en cinc patits escolars de la ciutat. «Amb la pandèmia i la recent crisi de subministrament energètic, tots plegats encara ens hem adonat més clarament de la necessitat de tenir espais verds a la ciutat o que no és el mateix la temperatura on hi ha arbres que on no n’hi ha», va insistir Terés en l’argumentació d’un projecte, «transversal i multidisciplinar», en el qual l’Ajuntament de Girona ha comptat amb la col·laboració de la UdG i d’ONGs com La Sorellona, Xarxa per la Conservació de la Natura o SEO Birdlife.

Amb la pandèmia i la recent crisi de subministrament energètic, tots plegats encara ens hem adonat més clarament de la necessitat de tenir espais verds a la ciutat o que no és el mateix la temperatura on hi ha arbres que on no n’hi ha

Ajuntament, universitat i associacions van redactar la passada tardor un projecte per presentar-se a la convocatòria de la «Fundación Biodiversidat» que, amb fons europeus Next Generation, anava destinat a ciutats de més de 50.000 habitants. I es va guanyar. Més de tres milions d’euros (3.043.331,78) per fer «un gir de 180 graus cap a la renaturalització urbana». Un gran projecte que inclou iniciatives de «restauració fluvial», «cobertes i façanes verdes», «naturalització de basses», «control de flora i fauna exòtica» o la «renaturalització de patis escolars» a través d’un treball conjunt amb la UdG i l’ICRA, que s’encarregaran de temes més de diagnosi, i d’associacions com La Sorellona que treballen sobre el terreny. «A Girona és una ciutat on tenim el privilegi que, gairebé, tots els veïns caminant quinze minuts ja estem en el medi natural, però això no vol dir que no hi hagi punts a millorar», va explicar el president de La Sorellona, Quim Pou, que des del punt de vista de les ONGs va assegurar que estan «contents que la proposta inclogui mesures de participació, que facilitaran la implementació i l’èxit de les actuacions».

Per la seva part, des de la UdG el vicerector Josep Calbó va destacar que GiroNAT encaixa molt bé en la filosofia del seu projecte de Campus Sectorials perquè «surt de les necessitats de la societat» i «dona valor al coneixement de forma conjunta amb l’entorn».