Un equip de recerca multidisciplinari integrat per professionals de la salut i de l’enginyeria informàtica ha ideat una eina digital per facilitar la presa de decisions compartides per a pacients amb un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’eina, que rep el nom de TDApp, s’ha basat en la intel·ligència artificial per generar automàticament recomanacions terapèutiques actualitzades, participatives i personalitzades que s’adapten a les característiques i preferències de cada pacient. L’equip científic està liderat per Xavier Castells i Beatriz López (Universitat de Girona) i Domènec Serrano (Institut d’Assistència Sanitària).

TDApp està destinada a professionals de la salut que tracten persones amb un TDAH. L’eina els permetrà seleccionar el tractament més adequat per a cada pacient d’acord amb les seves característiques, valors i preferències, i oferirà les millors opcions ja que avaluarà el risc i el benefici de cada intervenció. Alhora, TDApp també ofereix la possibilitat que els mateixos pacients, així com els seus familiars, puguin participar en la presa de decisions sobre el tractament.

«El funcionament és senzill, tant la persona amb TDAH com l’especialista que l’atén, han de respondre una sèrie de preguntes de forma independent sobre quins aspectes del tractament volen millorar; a partir d’aquí el sistema informàtic ofereix una sèrie de tractaments adequats tenint en compte les preferències del pacient i l’especialista i també basant-se en l’evidència científica», explica Domènec Serrano, qui afegeix que el principal objectiu és que la persona amb TDAH pugui «implicar-se realment en el tractament que necessita».

TDApp ja s’ha posat a prova amb una mostra de 33 persones. Els resultats són positius i recullen que l’eina digital «ha proposat recomanacions de tractament més satisfactòries que les que ofereixen fins ara les fonts estàndard d’informació terapèutica, les guies clíniques». Serrano afegeix que tot just està en fase de proves i «s’han d’acabar de polir alguns de talls, però la idea és que es pugui fer servir de forma global».

«Tots els pacients volen rebre el millor tractament i tots els professionals volen administrar el millor tractament als seus pacients, però la realitat indica que quan una mateixa persona és visitada per diferents professionals rep tractaments diferents», explica l’investigador Xavier Castells. Aquesta situació «succeeix especialment en casos de persones amb TDAH», afegeix. Segons l’investigador, el motiu principal d’aquesta variabilitat és el «fracàs» dels sistemes d’informació mèdica actuals. «Com que la informació científica creix ràpidament, no és possible que els metges s’actualitzin de manera adequada», afirma Serrano. Les explicacions més probables de la poca aplicació de les propostes de les guies de pràctica clínica són «l’obsolescència, ja que s’haurien d’actualitzar cada 3-5 anys i no sempre és així; les recomanacions són massa generals; no compten amb la visió dels pacients», indica Serrano.

El projecte s’ha finançat amb fons del Ministeri de Sanitat i gràcies a la beca e-health COMG del Col·legi Oficial de Metges de Girona.