Girona preveu crear un nou centre per a les persones sense llar

Per aquest motiu, l’Ajuntament vol portar a terme aquest centre de baixes exigències per aquelles persones sense llar que no vulguin tenir un pla de treball com es fa a La Sopa. Tanmateix, aquesta és una proposta encara prematura, ja que està pendent de ser aprovada dins dels Fons Europeu Next Generation. En aquest sentit, la regidora de Drets Socials no va explicar a quin lloc es vol establir aquest nou centre, però sí que va apuntar que tindria cabuda per a una vuitantena de persones.

A Girona hi ha 4.172 persones en situació de sensellarisme o exclusió social, 86 de les quals viuen al carrer

Segons aquesta classificació ETHOS, a Girona hi ha 4.172 persones en situació de sensellarisme o exclusió social d’acord al recompte que l’Ajuntament va portar a terme el maig. D’aquestes, 191 són sense sostre. En aquest grup s’hi inclouen 86 persones que dormen al carrer, a part d’altres que estan a albergs de baixa exigència, pensions barates o hostals. Per altra banda, n’hi ha 132 que no tenen habitatge, en les quals s’engloben aquelles que dormen a la Sopa. A més, hi ha 3.821 persones que tenen un habitatge insegur - sense pagar el lloguer, tenen un ordre de desnonament o viuen acollides- i altres 28 que tenen un habitatge inadequat, com pot ser viure en una caravana o espais no considerats habitatges com naus.

Per tot això, Núria Pi ha lamentat que la ciutat es troba en una situació «d’exclusió social severa», ja que el nombre de persones que viuen el carrer ha augmentat un 43% en els últims sis anys segons apuntava el recompte de persones sense sostre que es va fer el passat mes de maig. La majoria d’aquests pidolaires s’ubiquen en el sector de Santa Eugènia i Can Gibert. Allà se’n van comptar 22, mentre que a l’Eixample Nord en van ser 21. Per altra banda, en el sector de Barri Vell i Centre, se’n van comptar 11, igual que al de Vista Alegre-Carme. L’informe també detalla que hi ha 17 de les 33 zones on no es va trobar cap pidolaire. Aquests, eren els sectors més allunyats de la ciutat.

Per altra banda, la regidora de Drets Socials ha assenyalat que el perfil de les persones sense sostre són homes de 43 anys, amb problemes de salut o de consum d’alcohol o drogues. Aquestes persones no tenen parella i han trencat els seus vincles familiars. 

El pla de fred comença l'1 de desembre

Per altra banda, Núria Pi també ha fet menció a aquest pla de fred que porta a terme l’Ajuntament quan arriba l’hivern. Enguany el pla començarà l’1 de desembre, a diferència del 2021 que va arrancar a mitjan desembre, i preveu allargar-se fins al 31 de març. El que no canvia és l’espai que s’habilita per acollir a aquestes persones sense sostre. Com l’any passat, també serà l’edifici de l’antiga UNED.

El consistori tornarà a habilitar l’antiga UNED pel pla de fred que durarà de l’1 de desembre al 31 de març de 2023

Aquest espai comptarà amb 42 places, set més que el 2021, de les quals sis estaran reservades per dones i unes altres dues en cas que s’hagués de portar a terme algun aïllament. El servei també contempla brou i esmorzar per a les persones que passin la nit al centre, a més de disposar de les dutxes de la Devesa dos o tres cops per setmana. En tot cas, les normes per excedir-hi, entre altres, són entrar sense els efectes de l’alcohol o qualsevol consumició d’estupefaents i un cop allà, tampoc consumir. A més, caldrà tenir una derivació per part de serveis socials exceptuant les persones majors de 70 anys, les dones i els discapacitats. Pi també ha assenyalat que si una persona no acudeix a la seva plaça durant dos dies, perdrà el llit.

El consistori preveu ampliar el parc de pisos «Housing First» i els d’inclusió, així com ampliar la durada del pla de fred

L’Ajuntament també proposa millores en el pla de fred, com podria ser ampliar la durada en un o dos mesos. A part, també vol que els serveis complementaris, com pot ser el de dutxa, puguin durar tot l’any. A banda d’això, el consistori també treballa per crear un espai de trobada de les persones sense llar, com el que es portava a terme a Pedret, o també té per objectiu ampliar el parc de pisos Housing First -actualment n’hi ha sis- i els d’inclusió.

1,9 milions de pressupost

Per aquest any, el consistori compta amb 1,9 milions d'euros per destinar en el sensellarisme. Aquest pressupost, que ha augmentat respecte a l'any passat, abraça l'aportació a La Sopa, així com el pla de fred, ajut d'urgència, l'ajut als joves i l'ajut a l'emergència de l'habitatge i d'inclusió. En aquest últim ajut, Pi ha destacat que l'augment respecte a l'any passat ha estat «molt important».

L’Ajuntament destina 1,9 milions d’euros al sensellarisme, però demana més implicació de la Generalitat

Tot i així, Girona té «l'afecte crida» dels municipis veïns que no tenen prou recursos per fer front al problema. Tanmateix, Pi també apunta que si el consistori no hi destinés tants recursos «hi hauria un problema més greu», i reclama més suport per part de la Generalitat per fer front a aquesta situació.