Un estudi de la UdG alerta que el 10% dels infants ha viscut una situació de violència masclista a casa

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG), amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, ha elaborat un model d’actuació per posar a l’abast del professorat eines per prevenir i detectar de manera precoç la violència masclista a les llars de l’alumnat. Aquest document és fruit del projecte de recerca SomAquí!, dut a terme els anys 2021 i 2022. La singularitat de la iniciativa és que ha donat un paper actiu als mateixos infants i joves en la recerca. I els resultats mostren que el 10 % ha viscut una situació de violència masclista a casa seva i el 59 % es plantejaria no demanar ajuda si això pogués tenir conseqüències per la seva mare.

SomAquí! és un projecte de recerca de l’Observatori Social de la Fundació la Caixa, amb la direcció científica del grup de recerca en Infància, Joventut i Comunitat - Liberi de la UdG, i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Drets Socials i el Departament d’Educació de la Generalitat. Els resultats del projecte, premiat en la convocatòria Social Research Call 2020 de la Fundació la Caixa, s’han presentat avui a CaixaForum Macaya, a Barcelona, en un acte titulat «El paper dels infants i els adolescents en la detecció de la violència masclista. Què s’hi pot fer des dels centres educatius?».

L’objectiu principal del projecte ha estat l’elaboració d’una guia d’actuació aplicable als centres educatius per ajudar a posar fi a la violència masclista que infants i adolescents viuen casa seva. Amb aquest propòsit, sis grups d’experts i expertes conjuntament amb infants i adolescents de Figueres, Girona, Palau d’Anglesola, Tortosa i Vic han acompanyat a l’equip d’investigació al llarg de tota la recerca.

Per a l’estudi, s’han enquestat 3.664 nens i nenes d’entre quart de primària i quart d’ESO de 106 centres educatius de Catalunya. També, 322 docents de 86 d’aquests centres han respost també un qüestionari amb l’objectiu de recollir la seva opinió i valorar la viabilitat de les propostes de l’alumnat.

Evidències científiques

Els resultats de les entrevistes fetes a infants i adolescents mostren que el 10 % ha viscut una situació de violència masclista a casa seva. El 92,9 % dels participants ha sentit a parlar de violència masclista, principalment a l’escola, als mitjans de comunicació, per Internet o per la seva mare. Així, identifiquen inequívocament la violència sexual i física, però dubten davant de formes de violència psicològica, vicària i econòmica. Les diferències de gènere són notòries sent les nenes les que identifiquen més formes o exemples de violència masclista.

Les dades obtingudes mostren que el 48,9% no es quedaria mai immòbil davant d’aquesta situació i el 65,3 % no ho mantindria en silenci. Els infants afirmen que recorrerien a la policia (74 %), als familiars (70 %) o a un telèfon d’emergències (68 %) abans que als docents (40 %). No obstant, el 59 % es plantejaria no demanar ajuda si això pogués tenir conseqüències per la seva mare. Hi ha grans diferències en les respostes entre els infants que han patit violència a casa i els que no, sent els primers més pessimistes a l’hora de demanar ajuda.

L’enquesta realitzada a docents revela que, aquest curs, el 90,9 % del professorat ha parlat amb l’alumnat de violència física; el 78,2 %, de violència sexual; el 76,4 %, de violència psicològica. En canvi, la violència econòmica l’han tractada el 10,9 % de les persones enquestades. Els docents mostren satisfacció, amb una nota mitjana de 7 sobre 10, sobre com s’aborda la problemàtica de la violència masclista en el centre educatiu on treballen.

Els professionals comparteixen que seria adequat treballar la problemàtica a partir d’especialistes (96,7%), en les dates marcades com a dies especials (86,1 %), de manera espontània (84,7 %) i a partir de cartells i fulletons (84,6 %). També consideren que el centre hauria de disposar d’un programa propi (72,5 %), que convindria l’existència d’un programa marc (71,4 %) i el 18,1 % expressa que caldria una assignatura específica.

Davant la circumstància que un infant pateixi violència a casa, l’alumnat no acostuma a comunicar aquestes situacions. El 68 % del professorat ha observat que l’infant no explica res per protegir els progenitors, i quan se n’assabenta és perquè hi ha signes evidents o perquè els ho ha comunicat un altre professional. Majoritàriament, els docents consideren que han de tenir un rol actiu davant d’aquests casos i que el centre educatiu ha de ser un espai tranquil i segur per als infants. Finalment, en els darrers tres anys, el 35,3 % dels professionals ha hagut d’activar els protocols per situacions de violència com a mínim en una ocasió.

A partir de les dades obtingudes en les enquestes, l’objectiu principal del projecte SomAquí! ha estat la creació d’un model d’actuació útil per als centres educatius a l’hora de contribuir a radicar la violència masclista que infants i joves viuen a les seves llars. L’elaboració s’ha dut a terme amb la col·laboració alumnes de Figueres, Girona, Palau d’Anglesola, Tortosa i Vic, partint de la base que els infants tenen dret a participar activament en els temes que els afecten encara que siguin sensibles.

Guia d’actuació

La guia pretén complementar la tasca que els centres educatius ja realitzen en l’actualitat, i és compatible amb els circuits existents amb altres agents comunitaris com els serveis socials. El model aporta quinze mesures estructurades en tres blocs: la sensibilització sobre la violència masclista de manera transversal i integrada al projecte educatiu de cada centre, la preparació del centre educatiu per saber escolar l’alumnat que pateix violència, i l’articulació de vies àgils de coordinació i connexió amb la xarxa de serveis.

En relació a la sensibilització, es tracta d’impulsar que el centre educatiu compti amb un programa específic sobre violència masclista, promoure la participació activa de l’alumnat, oferir formació als docents i altres professionals per treballar aquesta temàtica a l’aula i, també, per aprendre a detectar i acompanyar els infants que són víctimes de la violència a casa seva.

Pel que fa a la preparació dels equips de professorat, la guia proposa promoure el rol actiu dels equips docents, definir a qui es pot dirigir un alumne per explicar una situació de violència i garantir que aquests professionals poden dedicar temps per atendre l’infant, promoure espais físics segurs i tranquils a les escoles i instituts, assegurar que el centre pugui oferir més vies per comunicar casos de violència, comptar amb una persona especialista de referència a cada centre, i garantir que l’alumnat disposi de tota la informació necessària per demanar ajuda.

Finalment, en el marc de la connexió amb la xarxa de serveis, l’equip científic considera importar compartir el models en els circuits i protocols que ja existeixen, comptar amb suport extern per la detecció i derivació de casos de violència masclista, garantir la coordinació de tots els serveis implicats amb la infància, i informar l’alumnat de manera senzilla el procés que s’activa una vegada ha comunicat la seva situació.

El paper que tenen les escoles i els instituts

Per presentar els resultats i reflexionar sobre què es pot fer des dels centres educatius per aturar la violència masclista, CaixaForum Macaya ha acollit una jornada davant d’un aforament de més de 160 persones interessades conèixer en els detalls que es desprenen de l’estudi.

La directora de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, Arantxa Ribot; i, per part de la Generalitat de Catalunya, la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials, Núria Valls Carol; i la Directora General d’Alumnat del Departament d’Educació, Anna Chillida Fila, han obert l’acte.

Seguidament, els responsables científics de l’estudi i membres del grup de recerca Liberi de la Universitat de Girona Carme Montserrat i Pere Soler han compartit els resultats de les enquestes i la proposta de model d’actuació. A continuació, la Sub-directora General d’Orientació, Participació i Benestar de l’Alumnat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Roser Cervera, ha donat a conèixer la Unitat de Suport a Alumnat en Situació de Violència (USAV).

L’acte també ha comptat amb la intervenció dels infants que han participat en l’execució de l’estudi, els quals han explicat la seva experiència i reflexions sobre els resultats. També es van exposar els casos de dos centre educatius, l’escola Castellum (Sant Julià de Ramis, Girona) i l’institut Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, Tarragona). Posteriorment, s'ha fet un debat amb el públic sobre les possibilitats de la implementació de la recerca.

La professora i codirectora al Connect Centre for International Research on Interpersonal Violence and Harm de Universitat Central Lancashire (Regne Unit) Nicky Stanley ha impartit la conferència de cloenda «Violence and abuse prevention in schools: starting early».