VÍDEO | Jordi Roca recupera la veu: "Soc l'home més afortunat del món"

Des de fa anys, Jordi Roca, el germà petit dels germans Roca i encarregat de la part dolça del negoci gastronòmic de la família, pateix un calvari amb una malaltia neurològica rara: la distonia. Aquesta afecció li ha eixamplat el coll i l'ha deixat sense veu. Però, com ell mateix s'ha encarregat d'afirmar: "El millor està per venir".

Aquest dimecres, el pastisser ha sorprès tothom penjant una sèrie de vídeos a les xarxes socials on se l'ha pogut escoltar parlant de nou. Inclús, ha ironitzat sobre la seva nova veu: "Se m'ha quedat veu de locutor de ràdio de les dues del matí".

 Al llarg d’aquests anys, concreta, havia tingut alguns pics de veu però darrerament havia millorat fins que ha aconseguit poder tornar a parlar sense esforç. «Encara que sembli mentida ha costat molt i pot ser que demà ja no en tingui», relata visiblement emocionat. 

Jordi Roca ha repassat tot el que li va ocórrer des que li van diagnosticar aquesta malaltia i ha tingut paraules d'agraïment per a tots aquells que l'han acompanyat durant aquest temps durant el procés de rehabilitació, en especial a la seva família i els companys de feina del Celler de Can Roca, Casa Cacao i la gelateria Rocambolesc. «M’han fet la vida molt més fàcil», expressa.

Assegura que espera "estar al 100% molt aviat" ja que encara pateix tensió muscular.  i ha conclòs amb un: "Valoreu la veu, valoreu el que teniu. Soc l'home més afortunat del món".

Roca va ser diagnosticat de distonia el 2010. Es tracta d’una malaltia neurològica que afecta, entre altres parts del cos, la tonicitat de la musculatura de la zona del coll i, per tant, les cordes vocals. Així s’entén la dificultat a l’hora d’articular les paraules. Pel camí, ha passat per una quinzena de metges «amb diagnòstics i punts de vista diferents». Ho explicava en una entrevista a El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, on comentava que l’única manera de seguir treballant i sortir d’una situació així, és fer-ho «amb bon humor» i encarant «la meva realitat amb optimisme».

 Finalment, un especialista en columna li va diagnosticar distonia. Des d’aleshores ha mantingut una lluita per mantenir el control del seu cos.