Un conveni de l’aigua del Ter que acaba amb una il·legalitat però que té bassals

L’Ajuntament de Girona ha tirat endavant un complex conveni que hauria de servir per ordenar la gestió i la utilització de l’estació de tractament d’aigua potable de Montfullà. Hauria de servir, però l’oposició planteja dubtes i ha posat sobre la taula les diferents problemàtiques i possibles aspectes pendents de resoldre, sobretot pels redactats d’acords del segle passat (la concessió a l’Ajuntament es va obtenir amb ordre ministerial l’any 1958), i també per unes polèmiques obres d’ampliació de la potabilitzadora i la duplicitat de concessions de la captació d’aigua del Ter a partir del 2012 (a la històrica de l’Ajuntament, l’Agència Catalana de l’aigua - ACA- hi afegeix la del Consorci de laCosta Brava). Segons el regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, en l’ordre ministerial de 1958, s’indicava que la concessió a l’Ajuntament serviria per abastir Girona, la seva àrea d’influència i, també, la Costa Brava.

 El conveni es va aprovar al plenari municipal de dilluns on tots els grups de l’oposició van mostrar dubtes sobre el moment, a poc més d’un mes de les eleccions, i sobre tota la documentació que serveix per validar el conveni amb el Consorci. L’organisme supramunicipal haurà d’aprovar el conveni en un plenari, encara sense data.

«Anòmala, irregular i enquistada»

El conveni ha de servir per posar punt final a una «situació anòmala», «irregular» i «enquistada», com ho defineix el regidor de Sostenibilitat, que suposa que ara per exemple, l’Ajuntament cobri el tractament de l’aigua al Consorci de la Costa Brava, amb tarifes de l’any 2013 per un acord entre l’empresa extinta Agissa (l’actual empresa pública Catsa) i el Consorci. A més a més, en deu anys, el preu de tots els productes reactius o l’electricitat han pujat. Fins i tot, com explica el regidor, l’Ajuntament no té habilitat el títol que li permet prestar el servei al Consorci.

Tot plegat, amb unes obres d’ampliació de la potabilitzadora finançades per diferents institucions, amb un sobrecost que inicialment va assumir l’ACA però que fa anys que vol repercutir proporcionalment a la resta d’institucions. L’Ajuntament mai hi ha estat d’acord i això ha bloquejat la resolució de la titularitat dels nous edificis, encara ens mans de l’ACA. Segons Terés, un conveni posterior resoldrà aquest aspecte i es farà en proporció als diners destinats per aquella construcció. A banda de fons europeus i de l’ACA, l’Ajuntament hi va fer una aportació, el Consorci una altra i la mancomunitat de Palafrugell, Regencós i Begur, ara ja integrades a l’organisme supramunicipal. L’Ajuntament i el Consorci s’hauran de posar d’acord.

Els detalls del nou conveni

Amb el nou conveni, s’aplicarà un «preu real» en què cada una de les parts (ajuntament i Consorci) es repartiran el cost real per l’aigua tractada. Els preus s’aniran revisant cada tres mesos.

Es tracta d’un conveni que l’equip de govern ja volia portar a aprovació del ple municipal el maig de l’any 2020 però que es va acabar traient de l’ordre del dia, possiblement perquè cap regidor ni grup de l’oposició veien clar el document.

Segons el regidor, durant molts mesos s’ha estat treballant buscant una fórmula vàlida per segellar la relació entre l’Ajuntament i el Consorci . La idea inicial era crear un organisme conjunt que gestionés la planta però jurídicament es va desaconsellar i finalment s’ha optat pel conveni que garantirà una relació i cooperació «horitzontal». A dins de tot el complex de Montfullà, la planta històrica continuarà essent de propietat de l’Ajuntament. Pel que fa al macrocomplex fruit de les obres polèmiques, l’empresa Catsa (dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter) i el Consorci s’encarregaran del manteniment de la planta però la direcció recaurà en Catsa. Ara mateix, la titularitat està en mans de l’ACA, i quan hi hagi acord entre les dues institucions, es farà un conveni de cessió.  

L’abstenció del PSC

En el ple el govern va trobar l’abstenció del PSC i del regidor no adscrit Daniel Pamplona. El PSC ho va fer, pràcticament, tapant-se el nas. De fet, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va intervenir per preguntar al secretari de la corporació quina majoria es necessitava perquè el conveni pogués tirar endavant. En saber que era amb una majoria «simple» ni havia prou, els socialistes van anunciar el seu vot. Hi havia 13 vots a favor (Junts i ERC), 7 abstencions (PSC i el regidor no adscrit) i 6 vots en contra (Guanyem). Míriam Pujola (Ciutadans) es va absentar per problemes de salut.

Quedarà pendent encara la titularitat de les instal·lacions que encara estan en mans de l’ACA

El PSC va definir el tema com «complex». Esporrín va remarcar que els socialistes s’abstenien per «responsabilitat política», però va lamentar «l’oportunitat perduda de lideratge polític en la gestió de l’aigua» on «Girona es podia haver posicionat com a exemple a seguir en el tema de l’aigua». L’edil va exposar que en no haver-hi cap conveni vigent amb el Consorci, no volien «perpetuar una relació il·legal». Els socialistes veuen bé que el conveni acabi amb «l’actual situació de perjudici econòmic» cap a l’Ajuntament i que es proposi un «repartiment de costos» entre les dues parts. Però Esporrín també va lamentar que «com sol passar en un tema transcendental» novament «s’ha fet a última hora». Va relatar que el mateix dilluns del ple encara va entrar un nou informe sobre el conveni i que tot plegat havia fet que la seva formació no hagués pogut modificar el text amb cap esmena.

Els dubtes de Guanyem

Per la seva banda, Guanyem, creu que tot està ple de «dubtes i inconcrecions». La regidora Laia Pèlach va demanar al govern que deixés el conveni sobre la taula. Pèlach va exposar que l’any 2012 quan es va fer la concessió per la captació d’aigua al Consorci hi va haver alguns incompliments, com per exemple, que no es va publicar en cap organisme oficial. La regidora també va posar de manifest que, a parer seu, no s’ha aclarit quins drets donen els percentatges de participació del finançament de les obres d’ampliació de la potabilitzadora, que van permetre precisament aquesta dualitat en la concessió de la captació. La regidora no entén com es pot aprovar un conveni sense tenir lligats els usos i els drets de les instal·lacions. Pèlach també va indicar que diverses entitats, com Aigua és vida, fa temps que posen en dubte molts aspectes del conveni i reclamava que es resolguessin abans de porta a aprovació el conveni. «A poc més d’un mes de les eleccions ens preocupa la necessitat d’aprovar un conveni, que fa tres anys que va quedar sobre la taula».

Subscriu-te per seguir llegint