Els naturalistes i els investigadors avalen el sacrifici de les carpes de l’Onyar de Girona

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i setze investigadors de la UdG defensen l’actuació de sacrificar els peixos exòtics invasors de l’Onyar arran de l’operació per traslladar les espècies autòctones al riu Ter perquè sobrevisquin i no quedi sense aigua pel poc cabal del Ter a conseqüència de la sequera. Els naturalistes asseguren que la decisió presa «és un gran ajut per la biodiversitat autòctona i la dinàmica natural del riu».

Apunten que les espècies de peixos autòctones com ara l’anguila, el barb de muntanya, la bagra i l’espinós es troben actualment amb greus problemes per a la seva conservació i catalogats com a espècies amenaçades. Per tal de protegir aquestes espècies, i aprofitant l’avinentesa del baix nivell de l’aigua i el risc de mortalitat de peixos, s’està duent a terme la captura de peixos mitjançant pesca elèctrica, que consideren el mètode «més ràpid i eficient» i innocu. Aquesta tasca la duen a terme els tècnics especialitzats de Sorelló. Els peixos autòctons es traslladen al curs principal del Ter a Girona.

Les espècies exòtiques invasores capturades, seguint el que dicta la llei d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, sí que acaben essent sacrificades, ja que la seva presència al medi perjudica l’ecosistema fluvial.

En el cas del barb de l’Ebre, és una espècie autòctona de la conca de l’Ebre i dels seus afluents. Tot i això, ha estat introduït a la conca del Ter i, per tant, es considera una espècie translocada.

El 71% dels peixos retirats de l’Onyar amb pesca elèctrica són sacrificats per ser exòtics

"De tota la vida"

L’entitat, juntament amb els experts, recorden que d’una pèssima qualitat de l’aigua i un cabal molt per sota de l’habitual, la fauna i flora autòctona es troben a més amb un problema afegit: les espècies exòtiques invasores. N’hi ha procedents de diferents llocs del planeta i totes han arribat per acció humana per interessos varis. Per exemple, el peix sol el misgurn, la gambúsia i la carpa . Aquesta última, tal com expliquen, és potser l’espècie exòtica que més temps porta instal·lada als rius catalans, i bona part de la població n’està familiaritzada amb la seva presència perquè és un peix «de tota la vida».

No obstant això, insisteixen que és una espècie exòtica invasora, present a la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials del món. S’alimenta d’invertebrats bentònics i macròfits (plantes o algues submergides). Al fer-ho, remou el sediment enterbolint l’aigua i evitant que la llum solar penetri fins al fons, causant la desaparició de plantes aquàtiques i de la fauna vertebrada i invertebrada que sustenten. En efectes generals provoca un empobriment de la riquesa d’espècies animals i vegetals.

També deixen clar que «durant els últims dos anys han succeït fenòmens de mortalitat massiva de peixos al tram que discorre per dins de la ciutat de Girona, que ha fet saltar les alarmes tant de la població com dels turistes. Aquesta mortalitat ha estat deguda a la falta d’oxigen dissolt a l’aigua en moments de temperatures extremes o bé en remoure sediment anòxic.»

L’assignatura pendent

A banda del tema dels peixos, els naturalistes i els experts consideren que s’haurien d’abordar també altres temes referents al riu Onyar. Per exemple, la renaturalització de tot el llit de l’Onyar, molt més complicat a causa de la seva canalització i normativa d’aigües.