La lluita d'una dona de 98 anys per salvar la dignitat

Com podria haver-li passat a qualsevol persona que té 98 anys a l’esquena, la dona d’aquest cas va ingressar de forma voluntària en una residència gironina després de trencar-se el fèmur. Era una manera de començar la rehabilitació mentre adequava el seu habitatge a la seva nova situació després de l’operació. Amb tot, no s’esperava que pogués acabar amb un periple legal amb notaris, advocats i la fiscalia pel mig investigant un possible cas de desemparament. 

M.H. té una germana de 92 anys que viu a Barcelona com a únic familiar viu, ja que el seu únic fill va morir fa dos anys. Amb tot, té un bon cercle d’amistats, viu a casa seva, té bona capacitat econòmica i i compta amb assistència durant les 24 hores.

L’ingrés va tenir lloc el 15 de febrer a la residència Sanitas de Girona, i va allargar-se durant un mes. L’objectiu era que un cop fetes les obres de casa seva, pogués tornar-hi per continuar rebent el suport mèdic que pertoqués a casa seva. M.H defensa que té la capacitat cognitiva per decidir per ella mateixa, i així ho exposava també el seu metge de confiança. Però això va ser posat en dubte per la residència, que li va negar la possibilitat de marxar quan va demanar l’alta voluntària. El centre va iniciar un procés a la fiscalia per determinar si la dona estava en una situació de risc que justifiqués una mesura de tutela.  

Com a mesura per aconseguir l’alta, la dona va donar poders notarials a una persona del seu entorn íntim a qui atorgava, entre altres qüestions relatives a la seva salut, la decisió de poder escollir el lloc de residència de la dona fins i tot en cas d’incapacitació. Amb tot, la persona que ara ostentava aquests poders no va poder-se reunir amb cap directiu per sol·licitar l’alta.

La representació lletrada que ha donat suport legal a M.H. davant aquesta situació, encapçalada pel bufet Cuéllar Advocats, va optar per enviar un burofax urgent a la residència manifestant que la dona estava ingressada en contra de la seva voluntat i requerint l’alta mèdica. En cas que no fos així, alertava que presentarien una denúncia per aquests fets. 

Això va desencadenar finalment en l’alta, i M.H. va poder marxar a casa. 

Informes a fiscalia

Segons expliquen fonts de la residència consultades per aquest diari, es va detectar que la pacient M.H. tenia un «deteriorament cognitiu moderat» i davant la manca de familiars que poguessin actuar com a representants legals, van posar-ho en coneixement de la fiscalia i dels serveis socials, ja que així hi estan obligats, perquè estudiessin una possible assignació d’un tutor legal. Les mateixes fonts asseguren que quan se’ls va presentar els poders legals llavors se li va donar l’alta seguint el procediment establert. 

El bufet, per la seva banda, nega que la dona hagi estat en cap moment en una situació de risc i defensa que té un cercle íntim de confiança que li dona suport. Per això, ha remès un escrit a la fiscalia exposant la situació viscuda per M.H. i assegurant a l’acusació pública que durant el temps que va estar ingressada se li van restringir les visites, que rebia diàriament, per tal «d’allunyar-la del seu cercle d’amistats i aprofitar-se de la seva capacitat econòmica». Només podia rebre’n a l’entrada i sota vigilància del personal. A més, indiquen que des de la residència van «amenaçar» l’entorn de la víctima en denunciar-los si se l’«emportaven», encara que aquesta fos la voluntat de la dona. En últim lloc, també manifesten que la residència va fer creure que la dona estava en una «suposada situació de risc o desemparament que mereixés una tutela», i denuncien que darrere hi havia una motivació econòmica.

Després d'enviar un metge forense a casa la dona, que va determinar que està protegida i que no té les capacitats mentals danyades, la fiscalia ha arxivat la causa, entenent que no necessita mesures de suport o tutela.

Subscriu-te per seguir llegint