Diari de Girona

Diari de Girona

Les Esclaves del Santíssim Sagrament marxen de Girona després de 71 anys

Actualment quedaven només vuit monges al convent, de manera que la falta de vocacions ha fet que la comunitat decidís reagrupar-les i traslladar-les a Conca i a Andalusia, on marxaran a finals de la setmana que ve 

El camió de les mudances, emportant-se coses del convent, divenres a la tarda. MARC MARTI FONT

Les Esclaves del Santíssim Sagrament i la Immaculada marxen de Girona després d’haver estat 71 anys a la ciutat. La principal causa és la falta de vocacions: només queden vuit monges, de manera que la direcció de la congregació ha decidit traslladar-les a Conca i a Andalusia per tal de reunificar congregacions i així reduir despeses. L’edifici, que és propietat del Bisbat, de moment quedarà buit, tot i que ja s’hi han començat a instal·lar alarmes i portes de seguretat. La previsió és que les monges, que són de clausura, marxin a finals de la setmana que ve.

Segons explica la delegada de la Vida Consagrada al Bisbat de Girona, Pilar Pina, aquest convent havia arribat a tenir, en els seus bons moments, entre 20 i 30 monges. La gran majoria d’elles eren joves: venien aquí després d’haver fet els vots temporals, i s’hi passaven un període d’aproximadament entre tres i sis anys abans de fer els vots perpetus. En aquests moments, les vuit monges que hi queden no tenen una edat especialment avançada, tal com passa en altres convents (la mitjana és d’entre 50 i 60 anys), tot i que la congregació ha decidit fer una reestructuració i tancar els convents que es troben més allunyats i buits, com ara el de Girona. Durant els últims dies, les monges ja han començat a fer la mudança.

Divendres passat es va celebrar la missa d’acció de gràcies, per tal d’agrair a la comunitat la seva vinculació i dedicació a Girona. La celebració va estar presidida pel director del seminari, mossèn Jordi Font, ja que part del convent forma part del seminari. Durant la missa, Font va llegir una carta de l’administrador diocesà, Lluís Suñer, que també va donar les gràcies a la comunitat. 

La missa d'acció de gràcies es va celebrar el divendres i va ser presidida per mossèn Jordi Font. Bisbat de Girona

Les Esclaves del Santíssim Sagrament i la Immaculada són una congregació nascuda el 24 de desembre de 1943 a Màlaga. Els seus fundadors van ser la reverenda María Rosario del Espíritu Santo Lucas Burgos i el reverend José Antonio de Aldama, ambdós andalusos. La seva vocació consisteix en donar un «testimoni viu» de fe davant d’un exterior «materialista». Per això, es tracta d’una congregació de clausura

Amb el seu adeu, s’uneixen a les nombroses comunitats religioses que han anat tancant en els últims anys, tant a la ciutat de Girona com al conjunt de la província. De fet, les comunitats religioses que hi ha a la diòcesi s’han reduït a gairebé la meitat al llarg dels últims set anys: el 2014, el Bisbat comptablitzava 82 comunitats tant masculines com femenines, però a finals de l’any passat només en quedaven 49. Entre els convents que s’han anat tancant els últims anys al centre de Girona, hi ha els dominics del Sagrat Cor, que van marxar el 2017 després de 66 anys a la ciutat, i aquell mateix any van marxar les últimes monges caputxines que quedaven al convent de la pujada del Rei Martí, posant així punt i final a més de quatre segles de presència a la ciutat. 

L’any 2019, les quatre carmelites descalces que quedaven a Montilivi també van marxar, posant punt i final a 63 anys d’història a la ciutat. Finalment, l’estiu passar va trascendir que les últimes quatre germanes Carmelites de la Caritat Vedruna de Girona també eren traslladades, dient adeu a l’escola on portaven 116 anys treballant.

Pendents dels canvis d’usos

En la majoria de casos, aquests convents que queden buits són propietat de les seves respectives congregacions. Tot i que en molts casos la voluntat és vendre-ho, en alguns casos s’han de canviar els usos. Per exemple, l’estiu passat, Guanyem i el PSC van preguntar què hi havia de cert en els rumors que un grup inversor havia comprat l’edifici de les caputxines de la Pujada del Rei Martí, dels quals s’havia fet ressò l’exalcalde Joaquim Nadal. L’equip de govern de Junts, tanmateix, va assenyalar que l’edifici està qualificat com a equipament, i que si hi hagués canvis a l’actual ús religiós, se n’hauria de parlar al ple.

D’altr abanda, les Carmelites de Montilivi també volien convertir el seu convent en una residència d’estudiants, però actualment aquest projecte encara no s’ha materialitzat.

Compartir l'article

stats