Una iraniana guanya al Suprem una batalla legal per la residència a Girona

El Tribunal Suprem (TS) ha declarat nul de ple Dret l’article del Reglament de la Llei d’Estrangeria que permet retirar el permís de residència temporal en l’Estat espanyol a a els qui estiguin fora del país durant més de sis mesos en el període d’un any. Tot arrenca pel recurs d’una dona iraniana resident a Girona, a qui van retirar aquest permís.

Els magistrats han conclòs que l’article està viciat de nul·litat perquè limita el dret fonamental de lliure circulació dels ciutadans estrangers amb residència temporal en l’Estat, la qual cosa només pot fer per una norma amb rang de llei, però no per una norma reglamentària com en aquest cas.

La Sala contenciosa administrativa ha recordat que cap article de la Llei orgànica d’Estrangeria dóna cobertura a aquesta disposició del seu Reglament i tampoc ho fa cap directiva europea.

Així les coses, el tribunal ha estimat el recurs d’una ciutadana de l’Iran, per a qui la Subdelegació del Govern a Girona va declarar extingida en 2019 l’autorització temporal de residència i treball per compte d’altri a Espanya per haver estat fora del territori estatal per un període superior a sis mesos.

Un any fora d’Espanya

En concret, la dona -que era titular d’un permís de residència temporal- va sortir d’Espanya el 3 de juliol de 2018 i va romandre fora del territori nacional per un període superior a sis mesos, fins al 13 de juliol de 2019.

En aquest cas, l’Administració va considerar que era aplicable la causa d’extinció de l’autorització de residència temporal establerta en l’article 162-2n-e) del Reglament d’Estrangeria.  

Disconforme amb la decisió, la dona va recórrer als tribunals. El jutjat del contenciós corresponent va considerar acreditats els fets, atès que la pròpia dona va reconèixer haver estat fora de l’Estat espanyol més de sis mesos en el període d’un any.

Operada a Turquia

La recurrent va explicar que havia estat intervinguda quirúrgicament a Turquia el dia 30 de maig de 2019, però va indicar que no havia justificat el període de temps absent del territori espanyol, atès que en la data de la prestació mèdica ja s’havia superat el termini dels sis mesos que assenyala el Reglament.

Davant la negativa del jutjat, la dona va portar el seu cas al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, que també va desestimar el seu recurs, encara que amb un vot particular.

Els magistrats van al·legar, entre altres coses, que ella no havia justificat cap causa de força major, i que en tot cas els motius d’extinció de l’autorització temporal de residència que estableix el Reglament tenen un caràcter objectiu.  

En última instància, la dona va acudir al Suprem per a reclamar que s’anul·lés la decisió de la Subdelegació del Govern a Girona i que se li reconegués el dret a la renovació del permís de residència sol·licitat. L’alt tribunal ha estimat el seu recurs.

En 42 folis de la sentència, els magistrats del Tribual Suprem expliquen que si el pressupost de la causa de revocació de la residència temporal és la sortida del territori nacional en els temps esmentats ha d’assenyalar-se que el que el precepte imposa és que els qui tenen aquest permís no poden abandonar el territori espanyol durant aquest termini, quan cap precepte de la Llei d’Estrangeria imposa aquesta obligació ni tampoc que, per haver efectuat una sortida del territori nacional per l’esmentat termini, en el còmput anual, hagi de declarar-se l’extinció del permís de residència temporal.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona