Dormir en una botiga de bicicletes a la capital del ciclisme

«Dilluns anirem a la piscina, voldràs venir?», li pregunta pausadament una voluntària de la Creu Roja de Girona, esperant un sí per resposta. En Mohamed l’observa ajagut en un esglaó de la plaça U d’Octubre. S’ho rumia. Però ràpidament mata l’espera. «No». Amb una cullera de plàstic remou el cafè que un altre voluntari li acaba d'acostar, mentre custodia com un tresor una bossa de plàstic amb una ampolla d’aigua, pa, galetes, un bric de suc i una llauna de tonyina. Sap que s’ho haurà de racionar. «Hi ha dies que puc menjar només un tros de pa i una llauna de tonyina», assegura. Però beu. Diu, «per oblidar». I a les nits de calor sufocant, confessa, «el vi i la marihuana són l’única manera de fer fora l’angoixa que m’assetja i de conciliar el son». Tot i això, reconeix que «m’agradaria deixar de beure». Des de fa quatre mesos, dorm en una botiga de bicicletes abandonada. «Vaig veure que hi havia un forat a la porta, m’hi vaig escolar i des d’aleshores em refugio allà», relata.

Durant el dia, deambula pels carrers. «Cada matí vinc aquí [la plaça U d’Octubre], ens trobem amb altres companys que també dormen al carrer i deixem passar les hores», explica. «També intento trobar moments per estar sol i reflexionar, tinc una vida molt trista», lamenta, i confessa que «a vegades preferiria suïcidar-me, m’és igual com, i acabar d’una vegada amb aquest patiment». D’altres, juga a imaginar-se com seria la seva vida si fos una altra persona: «Em fixo en la gent que passeja tranquil·lament pel carrer, que té la sort de poder tornar a casa cada vespre, on segurament algú l’estarà esperant», sosté. En aquest sentit, té clar que «ningú pensa en la pobresa fins que s’hi troba». Amb tot, assegura que «si no fos per la Creu Roja, no podria ni menjar, em sentiria absolutament perdut».

«Estem morint als carrers»

La calor, assegura, els ha posat contra les cordes: «Estem morint als carrers». A més, sosté que «em passo el dia xop de suor». Per a combatre els efectes de les altes temperatures, un dispositiu de voluntaris de la Creu Roja de Girona escombren la ciutat tres dies a la setmana (amb sortides tant diürnes com nocturnes) per fer arribar aigua, menjar i kits contra la calor a les persones sense llar, amb crema solar, ulleres de sol, productes per afaitar-se, xampú i una tovallola petita. 

També els recorden que han hidratar-se sovint, els proporcionen un mapa de la ciutat amb els refugis climàtics marcats, els informen de les activitats per mitigar les altes temperatures (els dilluns d’agost a la tarda van a la piscina de la Devesa) i els expliquen que poden dutxar-se al pavelló de Fontajau. «També els animem a passar per les oficines de la Creu Roja per explicar la seva situació personal, perquè nosaltres d’alguna manera som els seus aliats, però allà potser els podran ajudar amb altres recursos», assenyala Kelly Llaveria, que als seus 75 anys és una de les voluntàries més veteranes del projecte. Des del 15 d’agost, el dispositiu de la Creu Roja de Girona ha atès a una setantena de persones sense sostre en el marc de la campanya per a pal·liar els efectes de la calor. Es tracta, majoritàriament, de marroquins, sud-americans, romanesos i persones de nacionalitat espanyola.

Pentinar la ciutat

Abans d’arribar a la plaça U d’Octubre, el dispositiu de la Creu Roja ja ha pentinat els voltants del pavelló de Fontajau i la Rambla Xavier Cugat a la recerca de persones sense llar. Els voluntaris saben on trobar els usuaris fixes, però aprofiten la sortida per detectar i atendre a nous usuaris. De camí al Mercat del Lleó, la furgoneta s’atura dues vegades. La primera, just davant del Museu del Cinema. Dues persones d’origen marroquí els han fet senyals perquè aturessin el vehicle. Els coneixen. «Tu ets nova», li diu un d’ells a una de les voluntàries, que fa poc col·labora amb el projecte. Aquesta vegada, la proposta de la piscina té èxit: «Sí, a mi m’agradaria venir, moltes gràcies», els diu un dels nois. I és que les paraules d’agraïment són, probablement, les que més es repeteixen.

De camí, també aturen la furgoneta en veure una persona estirada en un banc del carrer Santa Clara. Li ofereixen menjar i aigua, però no els contesta. «Si estan dormint, mai els despertem, perquè podrien tornar-se agressius», aclareixen. La ruta seguirà pel carrer Joan Maragall, l’estació de tren, la carretera Barcelona, el carrer del Carme i la Devesa.

Addiccions i salut mental

Els voluntaris de l’entitat alerten que «moltes» de les persones sense sostre que atenen en aquestes sortides periòdiques tenen problemes d’addiccions, sobretot, d’alcoholisme. A més, en els darrers mesos també han començat a detectar que arrosseguen problemes de salut mental.

Alguna vegada, confessen, han arribat a passar por. «Una nit, davant de la Sopa, es van posar agressius i van començar a insultar-nos i a colpejar la furgoneta», recorden. «Això sol passar quan van molt beguts, alguns es tornen violents», admeten. I és que «com a mínim una vegada a la setmana, tenim algun problema amb algú». Tot i això, persisteixen perquè estan convençuts i compromesos amb el que fan. 

A més, alerten que cada vegada els costa més trobar refugi on passat la nit: «En molts dels llocs on abans dormien ara ja no poden, els veïns s’han queixat i hi han acabat posant reixes».

Subscriu-te per seguir llegint