L'amnistia i la defensa del català centren l'acte institucional de la Diada a Girona

L'amnistia i la defensa del català han centrat l'acte institucional de l'Ajuntament de Girona, la Diputació i la delegació de la Generalitat. Unes 500 persones s'han sumat a la commemoració a la plaça Catalunya. En l'acte hi ha participat l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, que ha assegurat que França farà la "feina bruta" a Espanya vetant el català a les institucions europees. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha carregat contra l'Estat i ha defensat el dret a l'autodeterminació. La delegada del Govern, Laia Cañigueral, ha situat la llengua com la lluita principal per "defensar el país" i el president de la Diputació, Miquel Noguer, ha afirmat que Catalunya té una "oportunitat única" per "restablir els drets dels líders legítims".

L'acte institucional per commemorar l'Onze de Setembre s'ha traslladat aquest any a la plaça Catalunya de Girona amb l'objectiu d'acostar-lo a la ciutadania. En altres anys, s'havien fet en espais tancats com el Pati de les Magnòlies de la seu de la Generalitat o el claustre de la Diputació de Girona. A les onze del matí, la commemoració ha començat amb un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol del Marroc.

Aquesta Diada ha comptat amb la participació de l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, com a convidat. Ha estat el primer en prendre la paraula i ho ha fet per situar la defensa de la llengua com a una de les reivindicacions prioritàries per mantenir la identitat catalana i els lligams entre Catalunya i la Catalunya del Nord. Garcia també ha criticat els papers dels estats a l'hora de no reconèixer la pluralitat i ha afirmat que França acabarà fent la "feina bruta" a Espanya vetant l'oficialitat del català a les institucions europees.

La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, també ha centrat el discurs en la lluita pel català. Cañigueral ha recordat que l'Onze de Setembre és una jornada per recordar la resiliència del poble català: "Recordem que el 1714 ens varen intentar aniquilar com a poble, com a país, com a col·lectiu i no ho varen aconseguir". "Portem més de 300 anys patint les conseqüències de no tenir un estat propi, patint contínuament agressions a les nostres institucions, a la nostra llengua, als nostres drets en general. Per això, continuem dempeus, mantenint viva la nostra nació", ha remarcat.

La delegada sosté que un dels elements "més importants" que identifica i uneix Catalunya és el català, al focus dels embats "dels nous govern del País Valencià, les balears i l'Aragó", però també de França. Per aquest motiu, ha fet una crida a l'acció: "Defensar el català és defensar la cultura, és defensar el país, la nació. Per això, aquest any el Govern de Catalunya posem l'accent en el català. Reivindiquem una llengua viva, que creix i que s'enforteix fins i tot en les circumstàncies més adverses".

Oportunitat única per a l'amnistia

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha posat el valor en el caràcter reivindicatiu de l'Onze de Setembre: "Hem viscut Diades de frustració i d'esperança, i cal proclamar que aquesta ha de ser la Diada de la no capitulació". El president ha defensat que Catalunya "ja no es conforma només amb gestos" perquè hi ha darrere "un poble que exigeix justícia i reclama reparació".

Noguer ha afirmat que el país té ara "una ocasió única" per restablir els drets civils i polítics dels "líders legítims i dels represaliats". Això només s'aconseguirà, segons el president de la Diputació, si les forces polítiques "actuen des de la necessària unitat". Així, ha fet una crida a la unitat i a "la força de la gent" i ha assegurat que la mobilització de la ciutadania "donarà l'impuls necessari" a les institucions i als representants polítics "per no defallir davant les aspiracions de tot un poble que vol decidir el futur amb llibertat i normalitat".

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha començat la seva intervenció recordant que l'Onze de Setembre és la Diada d'una nació "encara incomplerta" perquè Catalunya continua sense poder exercir el seu dret a l'autodeterminació "com la majoria de catalanes i catalanes voldríem". I, a més, perquè tampoc hi ha "unes relacions normalitzades" amb la resta dels Països Catalans. Segons l'alcalde, això és així per "una raó senzilla": "Tenim un Estat, bé, uns estats, que ens ho impedeixen".

Salellas ha afirmat que "som i serem aquí" per reclamar drets a decidir, a protegir la llengua i a poder aprovar lleis sobre habitatge, canvi climàtic o comerç sabent "que ningú les impugnarà". L'alcalde també ha recordat que el poble català "està obligat a mirar a Brussel·les" però no només per ser part d'Europa, sinó perquè és on també hi ha "un alcalde i president que fa sis Diades que no pot passejar per la seva ciutat simplement per haver liderat l'organització d'un referèndum": "Carles, et volem a casa".

L'alcalde ha afegit que tant per Puigdemont com pel conjunt de represaliats de l'1-O "pertoca l'amnistia". Una amnistia, però, que no repeteixi "els errors de la del 1978", incloent-hi "aquells qui van utilitzar l'aparell de l’Estat per sobrepassar la violència del poder o per aquells com la Maria Isern, agent de la Policia Nacional espanyola, que va falsificar la seva vida per controlar a través d’una relació sentimental la vida política de molts gironins".

L'acte institucional ha acabat amb 'Els Segadors" i amb els centenars de persones que s'han sumat a la commemoració clamant 'in, inde, independència'.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona