«Actualment, la ciutat té mala fama, mentre que el camp atrau»

En els últims anys, la Universitat de Girona ha volgut que els actes d’inauguració del curs acadèmic siguin un espai de reflexió sobre diferents temàtiques actuals, que guien l’activitat de la universitat. L’any passat, sense anar més lluny, l’acte es va centrar en la sostenibilitat, mentre que enguany ho ha fet sobre com la societat construeix les ciutats i aquestes condicionen la societat. Va ser un acte que va comptar amb el geògraf i urbanista Oriol Nel·lo com conferenciant i que es va celebrar aquest dijous a l’Aula Magna Modest Prats, que es va omplir per l’ocasió.

Nel·lo va començar el discurs titulat Ciutats per Viure-hi amb una paradoxa perquè va detallar que, actualment, pels joves «la ciutat té mala fama i el camp els atreu». I és que les ciutats s’han convertit en «inquietes» o «poc segures», tot el contrari «pel que s’havien creat». A més, va explicar que, entre d’altres, com han anat evolucionant les ciutats i també les aportacions que es poden fer per millorar-les en un futur.

En aquest sentit, va explicar que hi ha una «dificultat» per definir el concepte de ciutat, i «encara més delimitar-la». Nel·lo va dir que la ciutat ha de ser entesa com «un projecte per configurar-hi espais per viure-hi». Aquests espais han de ser «ambientalment sostenibles, funcionalment eficients i socialment justos». Per tant, el repte en l’actualitat és «construir el que volem que la ciutat sigui». Entre d’altres, desenvolupar un projecte de vida o perseguir la felicitat. Nel·lo va sentenciar que «la UdG ha de contribuir en aquesta tasca».

L’acte inaugural del curs de la UdG també va comptar amb la presència de la coordinadora del Consell d’Estudiants, Judith Tortajada, que va exposar que una ciutat «ideal» hauria de ser «pensada per les persones» i «desenvolupada també per les persones». Per altra banda, la presidenta del Consell Social, Assumpció Vila, que a una ciutat com Girona només «es pacifica el centre» i «no dona solucions» als qui, per exemple, treballen a la zona industrial. Vila també va demanar «solucions per la gestió de residus», ja que «el volum de deixalles no para de créixer». I és que considera que la recollida que es practica actualment és «ineficient».

El repte del Campus de Salut

Per altra banda, i lligat al tema de les ciutats i com aquestes marquen la societat, també es va parlar del projecte del Campus de Salut. Ho va fer el conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, qui va explicar que és un «repte». Nadal va instar a la unió entre les diferents administracions -ajuntaments de Girona i Salt i UdG, entre d’altres- per «tirar endavant aquest gran projecte que tindrà un impacte en la planificació urbana». El conseller va apuntar, a més, que és un projecte «que s’ha de fer bé», perquè si no «les generacions futures se’n ressentiran».

En aquest sentit, el rector de la UdG, Quim Salvi, va explicar totes les administracions han de treballar «de costat» per aquest nou Campus de Salut. «Aquest és el més gran projecte transformador de país que ha de néixer en els propers anys i aquest curs serà decisiu perquè s’iniciïn les cessions dels terrenys i es pugui començar a definir el projecte urbanístic».

Salvi també va destacar que les universitats juguen un paper clau com «agents de canvi i millora de les ciutats». A més, el rector va afirmar que l’acte inaugural «és un dels actes institucionals més solemnes» que permeten «expressar» als estudiants «l’honor que ens atorguen en escollir la universitat i la responsabilitat que assumim en acompanyar-los en el seu creixement personal i professional com a ciutadans lliures, crítics i compromesos».

Protesta dels estudiants pels casos d’assetjament sexual

L’acte d’inauguració del curs de la Universitat de Girona va ser interromput per un grup d’estudiants que van protestar pels casos d’assetjament sexual que hi ha hagut en els últims anys a la institució per part de professors. Els estudiants creuen que la UdG «encobreixen» als assetjadors i demanen un pla d’igualtat actualitzat. Durant el seu discurs, el rector de la UdG, Quim Salvi, va apuntar que totes les protestes que es facin seran «benvingudes» perquè amb la «reivindicació sempre hi ha millora». Per altra banda, el conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, va afirmar que l’objectiu del Govern és ser «implacable» davant aquests casos i que s’han de «combatre», però també «aïllar» per no «tacar la reputació de les universitats».

Acte de reconeixement

La Universitat de Girona va homenatjar dimecres a la tarda als professionals del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el Personal Docent i Investigador (PDI) que es van jubilar durant el curs anterior, 2022-2023. Van ser un total de vint-i-nou persones les que van rebre el reconeixement a la trajectòria professional i se’ls va agrair la contribució que han fet a la institució al llarg de tots els anys que hi han treballat. L’acte es va celebrar al pati de l’edifici de Les Àligues, la seu del Rectorat, i cada un dels treballadors homenatjats va rebre una medalla amb la qual se’ls reconeixia la tasca feta durant els anys que han treballat a la institució. El rector de la UdG, Quim Salvi, va ser qui els va entregar la medalla i també va dirigir unes paraules d’agraïment als homenatjats. El reconeixement a les persones que es van jubilar el curs passat va servir com a prèvia de la inauguració del curs acadèmic que es va dur a terme aquest dijous a l’Aula Magna Modest Prats.