Diari de Girona

Diari de Girona

Condemna ferma pel cobrador del frac que va idear robatoris a cases d'empresaris a Bescanó

El Tribunal Suprem rebutja els recursos i confirma els 21 anys de presó que li va imposar l'Audiència de Girona el 2021

Els acusats dels assalts violents a Bescanó, durant el judici a l'Audiència de Girona el 2021. ACN

El pla era perpetrar robatoris en habitatges d’empresaris que vivien en diversos nuclis de Bescanó, on sabien que hi havia una quantitat generosa de diner metàl·lic. El principal instigador de la idea, un cobrador del frac, va rebre l’ajuda d’un matrimoni que vivia al municipi i que tenia informació sobre qui tenia diners, com ara una família amb qui els unia una relació d’amistat «íntima». El matrimoni va fer la feina: va passar-li per Whatsapp nou llocs concrets on podien fer-se els robatoris amb violència. Era un grup de lladres contactats pel cobrador qui van dur a terme els assalts. En els assalts es van endur diners en metàl·lic (en un dels assalts es van embutxacar 30.000 euros) i joies.

En van arribar a perpetrar quatre entre el juliol i l’agost de 2017. Els fets van arribar a judici el gener de 2021: es van asseure al banc dels acusats el cobrador, el matrimoni còmplice i sis presumptes lladres. Després d’un judici que es va allargar diversos dies, la secció quarta de l’Audiència de Girona va imposar al cervell de la trama fins a 21 anys de presó; al matrimoni 3 anys, 10 mesos i 15 dies; i a tres dels lladres (tres més van ser absolts per falta de proves) penes d’entre 18 i 30 anys de presó. També se’ls van imposar diverses multes, que en el cas del cobrador superen els 4.000 euros, al qual se li ha d’afegir l’obligació a pagar una dissetena part de les costes.

Fins al Tribunal Suprem

La sentència va ser recorreguda tant per les defenses com per les acusacions, que en el cas de les acusacions demanaven elevar les penes. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va desestimar totes les reclamacions, però les parts van decidir arribar fins a l’última instància judicial Estatal, el Tribunal Suprem, que també ha tombat les seves al·legacions, i ha confirmat íntegrament la sentència d’instància. 

Al recurs de cassació les defenses van indicar que hi havia hagut errors en la valoració de la prova, i en el cas del cobrador, va assenyalar que no podia ser condemnat per diversos dels delictes relacionats amb els robatoris perquè només havia fet tasques de transport. Els lladres condemnats també qüestionaven que hi hagués prou proves objectives per culpar-los dels fets, davant del qual el Suprem resol que més enllà de les diverses proves esgrimides també hi ha, en un dels casos, l’admissió dels fets durant la fase d’instrucció. També negaven que haguessin format cap grup criminal, sinó que en tot cas seria «codelinqüència», una unió de dues persones fortuïta per cometre un delicte. Les acusacions particulars també van al·legar que s’havia qualificat malament els fets i que el matrimoni que havia proporcionat informació al cobrador havia d’haver estat condemnat com a cooperadors necessaris i no com a simples còmplices.

Compartir l'article

stats