Els titulats a la UdG tenen els salaris més baixos del sistema universitari català

La base mitjana de cotització anual a la Seguretat Social dels titulats ala UdG quatre anys després d’haver acabat els estudis se situa en 28.300 euros anuals, la més baixa de tot el sistema universitari català, on la mitjana se situa en 31.014 euros. Són dades de recollides en l’informe «Inserció laboral dels universitaris», elaborat pel Ministeri d’Universitats i publicat recentment.

Segons el mateix estudi, els salaris més elevats a Catalunya els cobren els titulats en universitats privades, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb una base de cotització a la Seguretat Social de 35.444 euros anuals. La segueixen els que han estudiat a la Universitat Internacional de Catalunya (34.346 euros), la Politècnica de Catalunya (l’única púlblica del top 5 català, amb 33.042), la Universitat Ramon Llull ( 32.122 euros) i l‘Abat Oliva (31.031 euros). A banda de la UPC, els centres universitaris públics catalans del que surten estudiants millor pagats són la Universitat Pompeu Fabra, amb una base de cotització de 30.816 euros anuals, seguits de la Rovira i Virgili (30358) i la Universitat de Lleida (30.223). Per davant de la UdG encara trobem la Universitat de Vic (28.982).

Si analitzem al detall les dades de la UdG per branca d’especialitat, els titulats en estudis vinculats a les Ciències de la Salut són els que tenen unes bases de cotització, i per tant, uns salaris més elevats. Els segueixen els vinculats als estudis d’Enginyeria i Arquitectura, els de Ciències, els de Ciències Socials i Jurídiques i, per últim, els relacionats amb l’Art i les Humanitats. Les dones, quatre anys després de titular-se a la UdG, tenen millors salaris que els homes en les especialiats científiques i vinculades a la salut. En canvi, els homes cobren més que les dones si han estudiat Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria.

El percentatge de contractes indefinits entre els afiliats a la Seguretat Social per compte d’altri a Catalunya se situa en el 67,9 per cent, molt per sobre la mitjana, per a estudiants que van completar els estudis de grau i cicle el curs 2017-2018. En aquest aspecte, s’observen diferències entre universitats públiques i privades, ja que la proporció de contractes indefinits és superior en titulats d’universitats privades (71 per cent). Quan es desagreguen les dades per sexe, s’observa que els homes tenen una millor afiliació que les dones, ja que el 76 per cent dels universitaris té un contracte indefinit davant del 62 per cent de les seves companyes.

Aquest paràmetre varia de forma molt considerable atesa la comunitat autònoma de la universitat en la qual va diplomar l’estudiant, sent major a Madrid (69,5 per cent), estudiants de la UNED (69), i Balears (68,9). En el costat oposat, Castella-la Manxa i el País Basc superen lleument el 50 per cent de contractes indefinits.

L’Estadística d’Afiliació a la Seguretat Social dels Titulats Universitaris, que és possible gràcies a una col·laboració entre el Sistema Integrat d’Informació Universitària (SIIU) del Ministeri d’Universitats i la Tresoreria General de la Seguretat Social del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, recull que la taxa d’afiliació per tipus d’universitat a Catalunya és superior entre les privades (81,1 per cent) que en les públiques (80,9 per cent). Una diferència molt petita, que en el conjunt d’Espanya se situa en 1,4 punts.

L’estadística d’Universitats situa Catalunya en el setè lloc amb una major taxa d’afiliació, per darrere de País Basc (85,6 per cent), Balears (83), Castella-la Manxa (82,5), Navarra (82,2), La Rioja (81,9) i Aragó (81,4). La mitjana espanyola se situa en el 77,8 per cent, i el percentatge dels titulats catalans no ha parat de créixer en els últims exercicis. 

Recentment, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), també ha fet públic un informe que conclou que com més formació, millor inserció laboral: hi ha plena ocupació en els titulats amb màsters i doctorats, i gairebé plena en els graus. De fet, el percentatge d’ocupació i els salaris mitjans augmenten amb la formació, passant l’ocupació del 91 al 96% entre graus i doctorats, i del 62 al 84% els que cobren més de 2.000 euros bruts al mes. També es redueixen les funcions no qualificades en el cas de màsters i doctorats, però al voltant del 40% fan funcions per sota del seu nivell de formació.

Tenint en compte les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), els titulats universitaris són els únics que han recuperat els nivells d’ocupació previs a la crisi financera del 2008, al voltant del 8% d’atur, mentre que els que només tenen estudis secundaris encara estan per sobre. En el cas dels màsters, el nivell d’atur és del 4,2%, cosa que es considera plena ocupació. Els titulats en graus tenen un atur del 5,5% i els doctorats, d’un 1,7%. El 65% dels titulats universitaris té contracte fix o indefinit.

Segons l’estudi de l’AQU, elaborat a partir d’una enquesta a 40.000 persones, els contactes personals encara suposen el 21% de les vies per trobar la primera feina, per sota del 25% del 2020, però s’ha incrementat molt l’accés a partir de les pràctiques d’estudis i els portals web, que ja suposen al voltant del 20%. L’enviament de currículums per iniciativa pròpia ha baixat del 30 al 20% en tres anys. L’enquesta també ha detectat que el 75% dels titulats de màster han treballat entre el grau i el màster. La majoria de titulats de màster admeten que aquesta titulació els ha permès millorar laboralment respecte quan només tenien el grau.

Subscriu-te per seguir llegint