«Les tecnologies haurien de millorar la qualitat de vida dels éssers humans i sovint s'utilitzen en sentit contrari»

Què és i que no és intel·ligència artificial? Avui dia és un tema molt recurrent, amb diferents aplicacions que són capaces d'elaborar treballs universitaris o completar paisatges que tenen pocs elements. Ulises Cortés García ho té molt clar. «Les màquines no pensen, però les podem utilitzar com a eines per intentar entendre com pensem els humans» va apuntar aquest dijous matí durant el discurs que va fer en ser investit com a doctor honoris causa per part de la Universitat de Girona. L'enginyer industrial i expert en intel·ligència artificial mexicà és un dels referents en la Suma d'Intel·ligències A més, ha dedicat la seva carrera a desenvolupar diferents conceptes acadèmics, científics i culturals. Per això, va rebre a l'Aula Modest Prats, al campus del Barri Vell, aquest reconeixement.

«No és fàcil sintetitzar la llarga, interessant i excel·lent trajectòria del doctor Ulises Cortés» va apuntar el padrí de l'acte, el professor Albert Sabater. «És molt més que un enginyer industrial i un expert en intel·ligència artificial», va apuntar Sabater. El padrí de l'acte va afirmar que «és una persona amb una mirada humanista, sempre atenta i crítica, que no tan sols facilita l'intercanvi creatiu sinó que insisteix a construir respostes a través del diàleg constant». Cortés és el 37è doctor honoris causa de la UdG i des de 1994 ha tingut un llaç «estret» i «ininterromput» amb la institució. «No només ho ha fet en temes científics, sinó també humans», va declarar Sabater. Entre d'altres, és un referent mundial en l'àmbit dels Sistemes d'Ajut a la Decisió Ambientals (EDSS, Environmental Decision Support System) que ha col·laborat estretament amb grups de recerca de la UdG.

Per la seva banda, el rector Quim Salvi va remarcar que el doctor mexicà «representa una culminació del dibuix de futur que es va iniciar el 2019 amb l'aprovació del Pla Estratègic UdG 2030». I és que Cortés és un referent en la «suma d'intel·ligències». A més, també va destacar que havia imposat un «debat d'ordre moral» com és el cas de la intel·ligència artificial, que «ha despertat un interès creixent».

Prudència i prevenció davant la IA

Ulises Cortés s'ha anat fent diferents preguntes al llarg de la seva trajectòria, donant voltes a millorar i anar evolucionant. En el camp de la investigació, «sempre he volgut descobrir les relacions de forma precisa», va dir el doctor mexicà. «La naturalesa de la relació entre cervell i intel·ligència ha causat perplexitat a filòsofs i científics» des de fa molt temps, des dels primers filòsofs grecs, i «encara ara ho volem entendre», va reconèixer Cortés. De fet, va afirmar que «només a través de la col·laboració transdisciplinària podrem continuar ampliant els límits del que és possible conèixer».

En tot cas, Cortés va dir que les aplicacions la intel·ligència artificial «creix de forma accelerada» i «no existeix un codi per regular la pràctica professional». Tanmateix, va afirmar que «no s'ha d'acceptar una innovació que està de moda perquè el poder de certes companyies el vol imposar, s'ha de seguir un mètode crític de discerniment de les possibilitats i límits dels usos de la feina».

I és que moltes persones veuen la intel·ligència artificial com una aplicació «màgica» i se li dona una «importància molt gran», que ha arribat a «sorprendre». Per això, va demanar prudència a l'hora d'utilitzar les tecnologies, ja que haurien d'utilitzar-se per millorar «la qualitat dels éssers humans, les seves condicions laborals i la conservació del medi ambient». Tot i així, va lamentar que «s'utilitzen en sentit contrari» perquè a vegades la intel·ligència artificial «manipula» o desinforma». En aquest sentit, Cortés té molt clar com s'ha de prevenir el mal ús de les tecnologies: «a base d'educar».