Mor Jordi Valeri, un trosset de l’ànima del Pont Major

Un barri té ànima per la gent que el conforma i l’habita. I si parlem del Pont Major, en Jordi Valeri n’era un clar exemple. Valeri, que va morir diumenge de forma sobtada, tenia 46 anys i va ser el rostre de l’Òptica del Pont Major —ubicada al passeig Sant Joan Bosco— d’ençà que va obrir les seves portes l’any 2007.

Aquest optometrista atent, discret i rialler va atendre a tothom qui creuava les portes sempre per igual i deixant-se la pell perquè la salut visual de tots els usuaris fos millor. En un lloc tan eclèctic com el Pont Major, Valeri sempre buscava fer que una necessitat -com és la de portar ulleres- fos accessible i, a més a més, divulgava consells de salut visual a tort i a dret. Un dels seus missatges habituals era el de recordar apartar la visió de la pantalla cada 10-15 minuts, un clàssic de Valeri, que també era sempre sincer quan se li demanava l’opinió davant qualsevol canvi de muntures.

Durant més d’una dècada Valeri va esdevenir l’òptic de capçalera de centenars de persones que, en conèixer la notícia a través de la publicació a Instagram feta per l’òptica, van bolcar-se amb missatges i paraules de condol. «Les meves primeres ulleres van ser teves, Jordi, les que tinc ara, 10 anys després, tot just estrenant la vida adulta, també ho són. Des de petita em vas ajudar que veiés el món i tot allò que l’envolta amb nitidesa i claredat, tal com tothom mereix contemplar-lo. Un món que, desafortunadament, t’ha donat l’esquena massa aviat», lamentava Jana Ayala. «Quina tristor, en Jordi era una persona excepcional, plena d’amabilitat i amb una gran dedicació», afegia Neus Mercader. També a la plataforma X es van llegir missatges de condol.

Durant més d’una dècada visitar-lo anualment va esdevenir un moment de retrobada i de posada al dia en què veïns i forans compartien vivències en el moment de fer la revisió i, entre màquina i màquina, trobaven un espai per repassar els respectius capítols vitals. El barri ha perdut un trosset d’ànima, però tots els que han tingut la sort de viure’l el recordaran amb un somriure i per sempre més els ressonarà de fons aquella veu que recordava que cal descansar els ulls i apartar-los de la pantalla.

Subscriu-te per seguir llegint