D’arribar amb pastera a guanyar un cinquè premi

Entre una carnisseria Halal, una Barber Shop i un supermercat obert les vint-i-quatre hores, Abdoullay Diallo es mantenia en segon pla en un racó del carrer, però amb un somriure que el delatava. Feia poca estona que havia vist per la televisió que el seu dècim havia estat premiat. La vida li somreia, però d’alguna manera també el recompensava: «A Mauritària em vaig embarcar en una pastera fins a les illes Canàries, vam tardar cinc dies en arribar, allà la Creu Roja em va ajudar molt i, al cap d’uns mesos, vaig aconseguir arribar a Llagostera, on hi tenia uns coneguts», rememora. I ara, quan la sort per fi fa acte de presència, no pot evitar pensar en que «quan vaig arribar tot va ser molt difícil, però ara podré respirar una mica».

Una estona abans Nada Lakbir, una nena saltenca de 9 anys d’origen marroquí, baixava esbufegant pel carrer Àngel Guimerà alçant un dècim amb el tou dels dits. Era el 92023, el cinquè premi. Es va aturar davant les càmeres i, sense ni permetre’s el luxe de recuperar l’alè, ho va deixar anar, ras i curt: «M’ha tocat a mi!». La seva innocència, ho confesso, ens va entendrir, abans de córrer a suplicar-li que guardés el número a la butxaca del jersei. «I els teus pares?», li vam preguntar. «Ara vindrà el meu pare», es va afanyar a contestar, amb uns ulls que ho deien tot.

I és que el mèrit, en gran part, és ben seu. El dia abans a la tarda havia acompanyat al seu pare, Marzouk Lakbir, a comprar un dècim i, per allò que fan els pares, li havia deixat escollir el número, sense saber que, hores després, seria premiat amb 6.000 (al principi, però, no sabien quan els havia tocat). «Em va agradar molt perquè acabava en 23, que és l’any que ara acabem, i em va fer gràcia», va recordar. «El premi és més seu que meu», va bromejar el seu pare, que va assegurar que destinaran els diners del premi a fer unes «petites» vacances, tot i que va confessar que, amb sis fills, es guardarà un pessic pels estudis. Dos agents policials, que s’havien desplaçat fins a l’administració de loteria, li van recomanar al pare que no ho digués «gaire alt» i que s’acostés a l’administració quan la cosa «hagi baixat una mica». Tot i això, ell no se’n va voler amagar: «Per què he de dissimular? Estic molt orgullós que m’hagi tocat la loteria», va sentenciar.

Del portal d’un edifici situat just davant de l’administració de loteria va baixar Luz Marina, que treballa com a cuidadora d’una persona gran. Tenia una foto al mòbil del dècim i va preguntar als periodistes si aquest era el que havia tocat. En confirmar-li, va assegurar que està «molt contenta» i que farà servir els diners per als seus fills, que estan al seu país d’origen, Hondures.

La sort també va somriure a una altra veïna de Salt, Assumpció Brugués, que anava amb el carro de la compra cap al mercat quan es va aturar a l’administració de loteria. Recordava que el número que havia comprat feia un mes acabava en 23 i, quan havia escoltat a la ràdio la xifra sencera, havia comprovat que, efectivament, era el seu. «No sé què en faré amb els diners», va confessar, que d’entrada no sabia quant li havia tocat. El seu marit, que l’esperava al pas de la porta, va assegurar, entre rialles, que «no canviarem el menú de Nadal».

Els propietaris de l’administració de loteria, Mireia i Ismael Muela i Carles Vallejo, fa un mes i mig que van agafar les regnes del negoci perquè els anteriors propietaris es van jubilar. Arribar i moldre: «És una alegria molt gran donar un cinquè premi, s’ha venut sobretot per finestreta a la gent del barri i del poble, i això ens fa encara més il·lusió». En total, van vendre 52 sèries del dècim i van repartir més de 3,1 milions d’euros. L’administració està situada en un dels barris més pobres de Catalunya, segons l’Índex Socioeconòmic Territorial de l’Idescat. És una zona amb una forta presència de població migrada, majoritàriament jove, amb escasses oportunitats d’accés a la formació reglada o al mercat laboral. En els darrers dies, al barri, hi ha hagut desnonaments que han provocat enfrontaments amb la policia.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint