«No ens farà por prendre una decisió a la Casa Pastors en funció de les excavacions»

El futur de la Casa Pastors de Girona com a Museu d’Art Modern i Contemporani està més a l’aire que mai. El nou govern no ha deixat de dir, sempre que ha tingut ocasió, que caldrà definir els usos que s’hi desenvoluparan. I les excavacions arqueològiques han servit per engreixar aquest discurs.  

L’edifici, que antigament era la seu de l’Audiència Provincial amb judicis mediàtics, fa anys que està en desús i l’Ajuntament, des de l’arribada al govern de Carles Puigdemont, havia pensat en fer-hi un museu d’art contemporani on, entre d’altres, s’hi veiessin les obres de la col·lecció d’art del fons Santos Torroella. 

El nou govern encapçalat per Lluc Salellas però, ha començat a transformar aquesta idea per l’immoble situat a la plaça de la Catedral, al peu de l’escalinata. Dins dels 64 projectes presentat pel tripartit independentista al punt 34 s’hi pot llegir: « Acabar el procés arqueològic a la Casa Pastors, garantir un projecte que permeti la rehabilitació de l’edifici i tornar a pensar i definir els usos que s’hi desenvoluparan». 

L’actual tinent d’alcaldia de l’àrea de Cultura i Esports, Quim Ayats, abona el discurs: «Les intervencions arqueològiques poden condicionar l’ús futur». Sobre aquesta alerta, indica que se sap que «el que hi ha és rellevant» i que «canvia molt saber si pots fer servir la primera planta o no». Són 2.300 metres quadrats i per entrar dins de la xarxa de Museus cal seguir uns requisits, com ara els metres quadrats, si hi ha un sistema d’emmagatzematge i la funcionalitat, entre d’altres. En formen part el Museu del Cinema, el dels Jueus, el d’Història, el d’Art, el Tresor de la Catedral i el d’Arqueologia. 

Falta una sala d’exposicions

Els condicionats a seguir són el que genera dubtes: «No et pots avançar amb les condicionats que hi ha sobre la taula, postil·la el regidor republicà. Tot plegat però amb un fet que no vol ometre: «És una evidència que la ciutat hi fa falta una sala d’exposicions i el sector cultural hi està d’acord», deixa clar.

Les excavacions haurien trobat indicis del castell medieval de Girona. Hi hauria restes de dues torres carolíngies flanquejant un pany de muralla i la porta medieval de l’antic recinte fortificat.  Les primeres prospeccions avalarien la possible presència d’elements que podrien anar des del segle I d.C a l’època carolíngia.

Ara s’ha de fer una segona campanya d’excavacions. Els càlculs apunten que al llarg de tot l’any 2024 no es prendrà cap decisió. Es farà els treballs i s’analitzaran les troballes.  No ens farà por prendre les decisions que haguem de prendre en funció del que es trobi», reitera Ayats. 

Subscriu-te per seguir llegint