La màgia dels Reis d’Orient deixa regals i pluja a Girona

«Visca els Tres Reis de l’Orient, que porten coses per a tota la gent». Quan sent entonar aquesta cançó gairebé de forma continuada pels carrers de Girona només pot significar una cosa. Melcior, Gaspar i Baltasar havien tornat a arribar a la ciutat aquest divendres a la tarda, com cada any el 5 de gener, per deixar regals a les llars. També per fer embadalir els més petits, potser alguns els van veure per primera vegada. La mainada és qui ho viu amb més nervis i entusiasme. Aquelles pessigolles a la panxa per saber si Ses Majestats hauran llegit bé la carta que van dipositar dies abans a les bústies reials. Però també és un moment de nostàlgia pels adults, que recorden aquelles nits de Reis de quan eren petits amb un somriure. I aquesta combinació d’emocions es va veure durant la cavalcada que va omplir de gent els carrers de Girona, de públic de totes les edats.

L’esperada pluja que s’havia anunciat durant tota la setmana va fer acte de presència durant la cavalcada. Res extraordinari per poder continuar amb tots els actes previstos. Per bo (per celebrar en perfectes condicions l’arribada dels Reis) o per dolent (pel període de sequera que travessa des de fa temps el país). Tot i així, els paraigües es van deixar veure durant la rua i en el pas per plaça Catalunya, per exemple, molta gent havia obert el paraigua. 

Amb carrossa i a peu

I tot, en una rua pràcticament idèntica a la de l’any passat, que ni la màgia d’Orient va impedir que comencés (i acabés) tard. El recorregut no presentava modificacions molt significatives exceptuant un canvi en una part del recorregut per manca d’efectius policials. Això no tenia importància. Els Reis d’Orient havien tornat a Girona i durant la cavalcada van estar acompanyats per tot un seguici d’uns 300 participants. La multitud els esperava per saludar-los i cantant la cançó dels Tres Reis, amb el fanalet que havien preparat dies abans, o amb unes bangales que repartien la comitiva de la llum, que encapçalaven la rua. Els patges també van repartir caramels i 24.000 monedes de xocolata elaborades amb molt de gust pel xef Jordi Roca.

Com l’any passat, Melcior, Gaspar i Baltasar van fer el primer tram amb una carrossa a pedals. Tots tres, ben elegants, com sempre, amb especial menció al rei Baltasar que semblava una integrant del col·lectiu dones valentes com ara Aya Sima. Abans d’entrar al carrer de Santa Clara, Ses Majestats van baixar de la carrossa per seguir els 900 metres que els faltaven de recorregut (apropiadament) a peu, també com es va fer l’any passat. Caminant i saludant a tothom van arribar fins a la Copa, on es va celebrar l’acte final, ja sense pluja.

«A dormir aviat»

Va ser el rei Melcior l’encarregat de fer el discurs a la Copa. Abans, però, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va demanar en nom de la ciutat alguns desitjos als Reis. «La pluja que ja heu arribar fet avui», era el primer, seguit de «justícia social, habitatge per tothom i que els nens puguin ser feliços».

Després va ser el torn de Melcior. «Teniu una ciutat preciosa, màgica de per si, però sou vosaltres els que l’heu de fer més bonica», va començar. Posteriorment, va demanar als nens «compartir les joguines» i «ensenyar-les a la gent gran». També jugar fora de les cases, als carrers i places. «No us podeu quedar a casa mirant una pantalla petita», va dir el rei blanc. A més, va recordar que hi ha nens a diferents llocs del món que no tenen joguines. Fent una clara referència als països amb guerra, va explicar que estaven més preocupats en llevar-se l’endemà que no de jugar. Al final del discurs, Melcior va voler fer participar en el públic present a la Copa amb les llanternes del mòbil i va demanar als presents anar «a dormir aviat» per poder fer bé la feina.

A les nou de la nit es donaven per finalitzats els actes i les famílies anaven desfilant cap a casa. Tocava anar a dormir aviat, segurament amb una mica de nervis. Tot i que abans calia deixar una mica de menjar i beguda a Ses Majestats per agrair-los la feina feta durant aquesta nit tan màgica i per donar-los força per repartir tots els regals. De segur, si el comportament ha estat el correcte, hauran deixat molts dels desitjos escrits a les cartes. Potser una mica de carbó (del dolç) per aquell que ha fet alguna entremaliadura. Tots els regals, però, fets amb molt d’amor per part de Melcior, Gaspar i Baltasar.