«Soc afortunada perquè no em van mutilar, a diferència de la meva mare»

Uns 200 milions de dones i nenes que estan vives actualment han patit la mutilació genital femenina, és a dir, tots aquells procediments que impliquen l'extirpació parcial o total dels genitals externs, així com altres lesions vinculades. Però ben poques en són conscients perquè és una pràctica normalitzada. No és fins al cap dels anys que s'adonen de com pot arribar a afectar-les.

Disfuncions sexuals, infeccions, hemorràgies, depressió i ansietat, falta d'autoestima i inclús la mort en són algunes de les conseqüències. O com en el cas de Dialla Diarra, a qui li van tallar una part del clítoris quan només tenia una setmana de vida i no ho va descobrir fins que va tenir la seva filla, amb totes les conseqüències físiques i morals que això comporta. 

A partir d'aquí va obrir els ulls i va veure que no era normal, així que l’any 2006 va decidir crear l’associació Legki Yakaru, amb seu a Banyoles, per lluitar a favor dels drets de la dona i trencar amb el tabú de l'ablació. «La reivindicació no ha de parar, se n’ha de parlar més per a conscienciar la població».

És per això que, cada any, quan s’aproxima el Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, Diarra juntament amb altres activistes organitzen una fira solidària per a visibilitzar la problemàtica. Sempre la feien al centre cívic de Can Ninetes i ahir, per primera vegada, van sortir a la plaça Santa Eugènia per arribar a més gent, a través d’activitats, tallers, lectures de manifestos i venda de productes solidaris.

L’associació gironina Jokkere Endam és una altra de les entiats que hi col·labora i que també lluita a favor dels drets de la dona. Mariama Jadama n’és la tècnica gestora de projectes a través de formacions i tallers dirigits a diferents públics. «Pertanyo a una ètnia que practica l’ablació a l’Àfrica occidental i em sento afortunada perquè no m’han mutilat, a diferència de la meva mare, que no ho va poder evitar i hi està totalment en contra».

Mariama Touray, de l’entitat Sagoe d’Olot, es va unir ahir a la reivindicació amb la lectura d’un manifest en què lamentava que hi ha dones que moren quan tenen fills per culpa de l’ablació i va recordar que «les dones tenen dret a tenir plaer» i que per això «és necessari» condemnar aquest tipus de pràctiques. «Hi ha molts graus de mutilació, sé de dones que pateixen el pitjor, el tancament total de l’òrgan genital femení i que només s’obre, sense anestèsia, un cop es casa».

Però la lluita per l'erradicació no és cosa només de dones, sinó també dels homes, que són els «principals còmplices perquè ho permeten», explicava un senegalès que ja fa divuit anys que viu a Girona. «Des d’aquests països practicants és difícil lluitar i les noves generacions ho tenen més complicat perquè aquestes pràctiques estan molt arrelades». Ell és conscient de la realitat un cop ha vingut a viure a Catalunya i admet que ara estan fent pressió a les famílies perquè la situació canviï. «Tinc una filla i mai m’ho he plantejat».

Les reivindicacions continuen avui amb una marxa a peu de Salt a Girona i dimarts, amb motiu del dia mundial, es faran més activitats.