60 anys de Les Voltes: «Mentre hi hagi una persona que parli el català, mai estarà en perill»

L’acte de celebració de l'aniversari de la llibreria omple el Teatre Municipal de Girona i premia Pep Guardiola

L'esdeveniment acull sis presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra de forma presencial, i Carles Puigdemont, Artur Mas i Pere Aragonès, via telemàtica

Les imatges de l'acte

Josep Coll

Josep Coll

No cada dia es pot fer la celebració d'un seixantè aniversari per celebrar la creació d'una llibreria. Les Voltes, sota els arcs de la plaça del Vi, s'han convertit en un establiment mític de la ciutat de Girona, i únic arreu del territori català. Només aquesta llibreria ven llibres i revista únicament en català. I aquest dimecres al vespre el Teatre Municipal de Girona es va omplir per celebrar precisament això: la reivindicació de la llengua catalana. Però també va voler repassar la trajectòria de la llibreria, des de maig de 1963 fins ara, i es va entregar el primer premi Feliu Matamala, que valora una figura que al llarg dels anys hagi defensat la llengua, la cultura i la nació catalana, a l'entrenador Pep Guardiola.

L'actual tècnic del Manchester City no va poder assistir a l'acte. Tot i així, i a través d'un vídeo, va donar l'enhorabona a la Les Voltes pels 60 anys: «Encara hi sou 61 anys després per continuar difonent la llengua catalana», va dir. Tot i així, no sabia els motius exactes pels quals era premiat, perquè «hi ha milions de persones que fan moltíssimes les coses per la llengua». Començant per Les Voltes i pels mestres que continuen ensenyant en una llengua «una mica amenaçada». Tot i així, va recordar que «mentre hi hagi una persona que la parli mai serà una llengua en perill».

Mirada al futur

El president de la Fundació Les Voltes, Joan Matamala, va parlar ja cap al final de l’acte, després de reconèixer Guardiola. «Reivindicant el passat ens projectem al futur», va començar el discurs. I és que Matamala va repassar la trajectòria de la llibreria, però va voler posar especial èmfasi en el futur i en tots els projectes que durà a terme la Fundació. També va lamentar que «costa difondre contingut en català tot i que tenim més eines que mai» i va acabar el parlament apuntant que «cal una altra vegada actuar com van actuar els 44 valents el 1963 i activar-nos de nou en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana».

L'acte també va servir per retre homenatge als 44 fundadors de la llibreria, especialment, als cinc que continuen vius. Joan Bosch i Agustí, Josep Maria Garcia i Comas i Joan Subirós i Brugat van seguir l'acte en línia des de casa, mentre que Joan Boladeras i Roca i Antoni Domènech i Roca eren presents al Teatre Municipal. i La periodista Clara Sánchez-Castro va ser l'encarregada de presentar-lo, mentre que el músic Arnau Tordera hi va posar la banda sonora amb versions de poemes de Jacint Verdaguer. També l'actor Martí Peraferrer va explicar de forma alegre i breu la trajectòria de la llibreria.

Sis presidents de la Generalitat

Un dels grans al·licients de l'acte era veure junts a sis dels set presidents que ha tingut la Generalitat de Catalunya des de la restauració de la democràcia. L'únic que faltava era Pasqual Maragall, a qui se'l va recordar. L'actual, Pere Aragonès, va aparèixer en un vídeo, igual que Artur Mas mentre que Carles Puigdemont ho va fer amb una connexió en directe.

Mentrestant, Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra van ser-hi presencialment i van tenir un diàleg amb Sánchez-Castro. Tots tres van recordar anècdotes de les seves etapes d'adolescent vinculades a la llengua. Pujol ho va fer els anys quaranta, en un període «difícil» per la llengua. Montilla de quan va arribar a Catalunya el 1971, quan la llengua era «perseguida» i ell la va aprendre. En canvi, Torra va ser «educat en castellà», però va tenir la sort de poder créixer amb revistes com Cavall Fort.

Els presidents, a més, van reivindicar la llengua catalana i van lamentar que estigués en perill. «Tenim problemes molt seriosos de cara a la conservació de la nostra identitat, que principalment es basa en la cultura i la llengua», va dir Pujol, mentre que Torra va detallar que «la llengua és la identitat i, si falla, fallaria tot». Per últim, Montilla va desitjar que en el futur «les llibreries continuïn existint» i que hi hagi «millors condicions pel país, per la cultura i la llengua».

Les Voltes «un monument»

Puigdemont, en la connexió en directe, va recordar com de petit va visitar Les Voltes per primer cop i va descobrir un «univers» en una «botiga singular». També va apuntar que la botiga «és un monument de país i de Girona». A més, va desitjar que «el que va donar motiu per tirar endavant un projecte arriscat» com va ser el de Les Voltes, «es mantingui». Per últim, va fer una crida a la «defensa de la llengua, la nació, la identitat i la llibertat».

Per altra banda, Mas va «posar en relleu el gran mèrit de la defensa de la llengua catalana» per part de la llibreria. Mentrestant, Aragonès, va destacar la «contribució decisiva» de Les Voltes en la «defensa de la cultura, la llengua i la nació catalana».

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, va ser l'encarregat d'obrir l'acte i va apuntar que la llibreria és tan «singular» i «especial» que costa de definir «en una sola paraula». Tot i així, va afirmar que la «millor manera» de definir-la és la «d'una eina de país». L'alcalde va concloure el seu discurs destacant que «la majoria de les ciutats catalanes els agradaria tenir unes Voltes als seus carrers».

Mentrestant, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va ser l'encarregat de tancar l'esdeveniment. «Si és veritat que hi ha riscos» en la llengua, «l'única manera de combatre'ls és amb una actitud de compromís solitari i col·lectiva de tots en defensa de la llengua, cultura i la nació catalana», va concloure Nadal.