Fe i tradició conflueixen a la Processó de Girona

Fa anys que a Girona la Processó del Sant Enterrament ha transcendit més enllà d’un fet religiós. Sí, els més fidels a la fe són els que ho viuen amb més sentiment, observant, fins i tot algun amb els ulls vidriosos, els passos que porten les dotze confraries de Girona i que rememoren els últims dies de vida de Jesús de Natzaret. Des de l’arribada a Jerusalem, fins que va ser dipositat al sepulcre, passant per al moment que rep consol de l’Àngel a l’hort de Getsemaní, per diferents trams del camí portant la creu o el moment en ser crucificat. Antigament, alguns confrares feien el recorregut descalços, i fins i tot amb cadenes als peus, amb senyal de penitència. Ara, la tradició es manté, però ho fan més pocs.

Tanmateix, ja es pot considerar la Processó com un acte cultural, de ciutat i tradicional. I és que moltes persones també hi van perquè ho han fet sempre, independentment de les seves creences. O també, perquè s’ho troben, entre ells els estrangers, que veuen passar la Processó molt encuriosits, fent moltes fotos per ensenyar quan arribin a casa seva. A altres països aquests tipus de processons no existeixen, ni són tan massificades. Així que aprofiten per treure el mòbil, com fa també altra gent local, per immortalitzar el moment.

Un acte que, si una cosa té, és que es viu amb total respecte. Es pot sentir un patit xivarri en algun tram del recorregut, molt poc. Però predomina el silenci, només interromput pel so de les llances dels Manaies de Girona picant a terra, dels passos dels cavalls de la mateixa confraria que encapçala la Processó, o d’algun estossec. També alguns plors o exclamacions d’estupefacció d’algun infant que veu per primer cop una persona tapada amb una capirota, o alguna altra vestida de romà caminant amb pas solemne i compassat amb el de la resta de companys pel Barri Vell. A part de les melodies que interpreten les bandes que s’intercalen al mig dels passos. Aquest any, amb dues de noves: la de la Confraria de la Puríssima Sang, pròpia de l’entitat, i la de la Cobla de Banyoles.

En tot cas, la gent es previsora. És un acte multitudinari i, com a tal, ja espera fins i tot una hora abans que comenci la Processó. Milers de persones, així, s'han congregat arreu del Barri Vell, amb algun ensurt, que ha requerit de la presència dels serveis d’emergència.

El recorregut

Fa uns anys es va decidir començar el recorregut a les nou de la nit -abans començava a les deu-. Ho va fer pel xivarri que podia suposar passar per alguns carrers on hi hagués terrasses dels bars. Per tant, aquest any i sense encara haver fet el canvi d’hora de l’últim cap de setmana de març, la Processó ha començat amb negra nit. El recorregut, tanmateix, ha estat el mateix que anys anteriors sortint de la plaça de la Catedral i passant per carrers com la rambla de la Llibertat, el carrer Nou, l’avinguda Sant Francesc, la plaça Catalunya, la plaça del Vi, el carrer Ciutadans, Ballesteries -anada i tornada- i, de nou, a la Catedral.

La Processó és l’acte més multitudinari del Divendres Sant. Tot i així, al llarg del dia s'han fet altres actes. Des del matí es podien veure dels passos que han protagonitzat la Processó a la plaça de la pujada de Sant Feliu, a l’entrada sud de la basílica.

A la tarda, i abans de la Processó, els Manaies ja han iniciat la seva tradicional desfilada per anar a buscar el pendonista, l’expresident de l’entitat Joan Alenyà. Dimecres, va rebre el penó, que ha guardat gelosament fins aquesta tarda, quan l'han passat a buscar a casa seva, el número 34 del carrer Joan Maragall. Posteriorment, els Manaies, amb el seu so dels tambors sempre omnipresent, s'han dirigit dirigir cap a la Catedral per obrir, un any més, la Processó del Sant Enterrament de Girona. Aquest any, a més, l’entitat ha comptat amb la representació dels Manaies de Banyoles, convidats a la processó amb motiu del seu 75è aniversari.

Com mana la tradició, habitualment qui tanca la Processó del Sant Enterrament és el bisbe. Tanmateix, des que Francesc Pardo va morir el 31 de març de 2022 el bisbe no ha desfilat a la Processó del Sant Enterrament. Girona ja té nou bisbe, Octavi Vilà, nomenat a finals de febrer. Tot i així, no serà proclamat fins al pròxim 21 d’abril i, per això, la processó ha tingut una imatge curiosa per tercer any consecutiu: no hi havia el bisbe. Per això, la màxima representació del Bisbat va ser el rector de la basílica de Sant Feliu, mossèn Joan Baburés, acompanyat pel president de la Junta de Confraries de Girona, David Fluriach.