Geis denuncia discriminació lingüística a la prova per consolidar la plaça a la UdG

La vicealcaldessa de Girona i exconsellera d'Universitats, Gemma Geis, ha presentat una queixa a la Sindicatura de Greuges per haver patit discriminació lingüística a la prova per consolidar la seva plaça de professora a la UdG. Lamenta que membres del tribunal que l'avaluava li retraguessin el seu dret de parlar en català, i critiquessin que s'hagués de fer servir traducció simultània. El cas, que ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ACN, també va tenir una altra derivada. Perquè en paral·lel Gemma Geis va demanar recusar els membres del tribunal per manca d'imparcialitat i va sol·licitar mesures cautelars al jutjat, ja que considerava que el procés no complia els criteris de l'AQU (l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari).

El cas, que ara s'ha donat a conèixer, es remunta a principis d'aquest curs. Va ser aleshores quan es van dur a terme les proves -convocades al juliol- per estabilitzar la plaça de professora agregada de Dret Administratiu, que Geis ocupava com a interina. La vicealcaldessa de Girona feia temps que impartia docència a la UdG, i després d'agafar-se una excedència quan va ser nomenada consellera d'Universitats, havia reprès les classes amb la sortida de Junts del Govern.

Gemma Geis és l’alcaldessa en funcions de Girona

En aquestes proves, més de la meitat dels membres que formaven part del tribunal eren de fora de Catalunya. En concret, tres dels cinc (cosa que segons diu l'entorn de l'exconsellera, no és habitual). Inicialment, pocs dies després de la convocatòria, Gemma Geis va presentar-hi recurs demanant que se'ls recusés per manca d'imparcialitat, arran de la relació acadèmica que tenien amb l'altre candidat que optava a la plaça.

A més, l'exconsellera també va posar en relleu que les proves no complien els criteris de l'AQU. Entre d'altres, pel que feia als barems a l'hora d'atorgar les puntuacions i els mèrits (ja que se l'havia perjudicada). La recusació no es va acceptar, però abans de les proves, Geis va demanar mesures cautelars al jutjat i es va presentar a la convocatòria acompanyada del seu advocat.

Retrets dels examinadors

La vicealcaldessa i exconsellera havia demanat fer les proves en català. Per això, la UdG va posar-li un servei de traducció simultània. El dia de l'avaluació, però, segons recull 'El Nacional', tant abans de la prova com després, Geis va haver d'escoltar-se retrets per part de dos dels examinadors. 

L'única representat de la UdG al tribunal, una professora titular de Dret Administratiu i que també és membre de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), li va recriminar manca "d'ètica universitària", perquè la traducció havia costat uns 4.000 euros. A més, també va dir-li que la seva petició perquè se'ls recusés era "una manca de respecte".

D'altra banda, un professor de la Complutense de Madrid, que també integrava el tribunal, va defensar que estigués compost per membres de fora de Catalunya, perquè això demostrava "què és universitat" i va lamentar que, per fer l'avaluació, no s'hagués utilitzat un idioma "comú".

La tensió que es va generar va comportar que, per garantir el procés, la secretària general de la UdG també assistís a les proves. La vicealcaldessa de Girona i exconsellera va aconseguir la plaça.

Gemma Geis, però, sí que ha elevat el cas davant la Sindicatura de Greuges. Va presentar-hi un escrit de queixa per la manera com es va desenvolupar tot el procés, que s'ha traduït en l'obertura d'un expedient.

"Es van garantir en tot moment"

La Universitat de Girona ha emès un comunicat on recorda que la institució té aprovat un Pla de Llengües, que abasta el període 2022-2026, i que garanteix "el coneixement i l'ús del català com a llengua pròpia de la institució". La UdG també subratlla que és una de les universitats de l'àmbit lingüístic del català "amb més presència de la llengua en la docència i la recerca".

En referència a les proves d'estabilització de la plaça de professora agregada de Dret Administratiu, la UdG afirma que "en el concurs per a l'accés" es van "garantir en tot moment els drets lingüístics de les persones participants i dels membres del tribunal".