Girona, una de les províncies més vulnerables als ciberatacs

Un estudi apunta que hi ha 63.944 dispositius o punts de connexió a internet fràgils i que són possibles objectius de cibercriminals 

Només cinc demarcacions de tot Espanya tenen una taxa superior

Imatge d’arxiu d’un agent de la unitat d’investigació de delictes informàtics i ciberdelinqüència dels Mossos d’Esquadra

Imatge d’arxiu d’un agent de la unitat d’investigació de delictes informàtics i ciberdelinqüència dels Mossos d’Esquadra / Oscar Bayona

O.puig/A.sala/G.González

Girona és una de les províncies de tot Espanya on persones i empreses tenen més possibilitats de sofrir ciberatacs. Segons dades de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe), dependent del Ministeri d’Economia, a les comarques gironines hi ha 63.944 dispositius o punts de connexió a internet vulnerables, el que els converteix en possible objectius de cibercriminals. 

Segons les dades d’Incibe, a la província de Girona hi ha una mitjana de 78 dispositius vulnerables per cada mil habitants, una taxa que només superen Ourense (106), Tarragona (99), Lugo (96), Madrid (94) i Biscaia (82). A l’extrem contrari, províncies com Terol, Osca i Sòria només tenen una mitjana d’uns 40 dispositius vulnerables per cada mil habitants. 

Les dades procedeixen de l’anàlisi d’un total de 3,3 milions de dispositius de tot Espanya que tenien connexions vulnerables i que podrien estar sotmesos a algun programari maliciós, estar mal configurats o estar exposats en internet de forma no desitjada. 

Durant l’any 2023 els delictes perpetrats a través d’Internet (i principalment les estafes informàtiques) van experimentar una pujada considerable a la província de Girona, i és una de les modalitats delictives que més ha crescut els últims anys. Així ho indiquen les xifres anuals del balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior, publicat fa pocs dies i elaborat juntament amb les policies territorials. Segons l’informe, en un any s’han interposat 8.555 denúncies per infraccions relacionades amb la ciberdelinqüència a les comarques gironines, una xifra que suposa un 20,2% més que l’any 2022. Aquests delictes, que principalment es perpetren en la modalitat d’estafes informàtiques, copsen el 17,7% de tota la delinqüència registrada durant l’any. Segons indica el balanç, en només vuit anys les estafes informàtiques s’han multiplicat per sis, amb una crescuda d’un 500%. 

En el seu informe de prospectives de seguretat per al 2024, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya pronostica que el ciberdelicte «s’adaptarà a les noves realitats per a maximitzar l’efectivitat i l’impacte dels ciberatacs». D’aquesta forma, l’organisme alerta que, davant una societat «cada vegada més interconnectada», s’empraran ransomware i DDoS per a «atacar als ecosistemes amb molta interrelació i dependència entre organitzacions», juntament amb les proteccions amb un «doble factor d’autenticació». Encara que aquesta terminologia ens resulti estranya i aliena, ningú està lliure de sofrir un ciberatac, tal com expliquen a aquest diari els responsables de l’Agència de Ciberseguretat. En 2022 es van comptabilitzar 4,4 milions d’atacs a l’administració catalana, una xifra que ha anat augmentant any rere any de manera «exponencial» i que s’ha duplicat des de la pandèmia.

Subscriu-te per seguir llegint