L’Ajuntament de Manacor rebutja un agermanament amb Girona

L’Ajuntament de Manacor, localitat situada a l’est de Mallorca, ha rebutjat un agermanament amb Girona després que en l’últim ple celebrat al municipi balear la proposta no tirés endavant. Per poder començar els tràmits d’un agermanament, cal que el punt del ple s’aprovi per majoria absoluta. A Manacor, Més Esquerra (set regidors) i Agrupació Independent de Porto Cristo (dos regidors), governen amb minoria i cap formació política de l’oposició va donar suport a la votació. PP (sis regidors) i PSIB-PSOE (quatre regidors) es van abstenir, i Vox (dos regidors) va votar en contra.

De fet, l’Ajuntament de Girona també havia de portar la proposta d’acord per iniciar els tràmits per a l’agermanament amb Manacor en el ple que es va celebrar el passat 15 d’abril a Girona. Aquest, però, va caure en vista que el consistori mallorquí no havia tirat endavant la proposta uns dies enrere. Fonts del consistori gironí expliquen que «l’Ajuntament de Manacor ha demanat més temps per treballar-ho internament i per fer la seva part de tramitació». Així, quan «sigui possible» es tornarà a portar a ple als dos municipis.

En tot cas, l’Ajuntament de Girona no ha donat els motius pels quals es produeix aquest agermanament. «Es detallarà més endavant», expliquen fonts municipals. Tanmateix, el cronista oficial de la ciutat Joan Boadas, ja va donar una petita pista dels motius pels quals es podria produir l’agermanament. Durant el ple extraordinari de dilluns, on va exposar l’informe anual del cronista, va detallar que se li havia encarregat un informe sobre les «relacions històriques» entre Girona i Manacor. En cap cas, però, va mencionar que aquest informe l’havia fet per un possible agermanament.

«Tradició teatral»

Tot i que el punt de l’agermanament va caure del ple del 15 d’abril a Girona i no es van donar detalls de l’agermanament, sí que se’n va parlar en el ple de Manacor d’una setmana abans. En aquest cas, l’alcalde del municipi mallorquí Miquel Oliver, va apuntar que el motiu principal pel qual es volia fer aquest agermanament era per la «tradició» compartida pel que fa «al teatre i a les arts escèniques». Així, va posar sobre la taula el festival Temporada Alta perquè Manacor es pogués «emmirallar» amb ell i fer un «camí per aprendre».

A part, va explicar que s’havia proposat crear una comissió d’agermanament «marcada» per l’Ajuntament de Girona. Per exemple, va dir que per part del consistori gironí en formarien part l’alcalde Lluc Salellas, i el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura Quim Ayats. Per part de Manacor va sortir el nom de l’actor Toni Gomila. A més, va remarcar la importància de fer «residències artístiques», per fer intercanvis artístics entre els dos municipis. De fet, el ballarí manacorí Pep Ramis, té l’espai de creació «L’animal a l’Esquena» per fer intercanvis i residències artístiques ubicat al Mas Espolla de Celrà. Fa tot just un mes que Manacor va fer el seu primer agermanament. Ho va fer amb el municipi de Castel Sant’Elia, a Itàlia.

Quatre agermanaments

 En canvi, en cas de tirar endavant la proposta, Manacor seria el cinquè municipi agermanat amb Girona. El primer va ser el setembre de 1982 amb Reggio Emilia, un municipi d’Itàlia situat a la regió d’Emília-Romanya. L’agermanament amb Albi, el 1985, va arribar motivat per la proximitat amb la localitat situada al sud de França. El 1987, Girona es va agermanar amb Blufields, capital de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud de Nicaragua, i el 1997 es va fer amb Farsia, daira del Sàhara Occidental i últim agermanament fins ara. 

Subscriu-te per seguir llegint