Salt, el municipi de les 89 nacionalitats

L’última actualització del nombre d’habitants de Salt, que data de l’1 de gener d’aquest any, arriba fins als 35.370 habitants procedents de 89 nacionalitats diferents. Aquestes xifres es van aprovar en el ple de dilluns. De fet, Salt és un municipi que es caracteritza per la seva diversitat cultural des de ja fa molts anys i la xifra de població estrangera és molt elevada, enfilant-se fins al 40,12% en aquesta última actualització de principis de 2024. La resta, el 59,88%, és de nacionalitat espanyola.

La població marroquina és la que, històricament, ha predominat a Salt pel que fa a estrangers. Des de fa anys, supera els 4.000 habitants i amb la nova actualització s’enfila als 4.694 habitants. Els hondurenys són la segona comunitat d’estrangers més important a la vila, però lluny dels marroquins, ja que la xifra d’habitats és de 1.690. Els segueixen de prop els gambians, amb 1.359. Marroc, Hondures i Gàmbia són els tres únics països la població dels quals supera el miler d’habitants a Salt, sense comptar Espanya. De fet, són els tres països que, històricament, han encapçalat el rànquing.

La resta de nacionalitats que superen els 100 habitants són: Mali (872), Romania (758), Senegal (607), Índia (603), Ghana (460), Nigèria (459), Colòmbia (325), Xina (268), Brasil (223), Pakistan (169), Guinea (158), Ucraïna (150), França (107) i Nigèria (107). En tot cas, el mosaic a Salt és complex, i a part d’haver-hi nacionalitats amb un gran nombre d’habitants, també n’hi ha altres que en tenen només una. És el cas de països com Austràlia, Japó, Noruega, Kazakhstan o Ruanda, entre d’altres.

«No és un fenomen nou»

L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, detalla que «la diversitat social, cultural i lingüística de Salt ve de molts anys enrere» i, per això «no és un fenomen nou». De fet, durant l’època industrial ja hi va haver «migracions», que al llarg del segle XX van ser «d’arreu de l’Estat» i un cop es va canviar de segle van ser de «procedència internacional».

En aquest sentit, «fa molts anys» que Salt té «programes específics» amb els quals es tracta «la diversitat» del municipi. Una «realitat» amb la qual també es fa feina des dels centres educatius. «enir tantes cultures diferents és un enriquiment mutu que intentem que els nostres joves des de les aules aprenguin de ben petits perquè identifiquin més allò que els uneix més que no pas què els diferencia» assenyala Viñas.

A més, fa tants anys que «Salt és vila d’acollida» que es disposen de «múltiples espais, fires, mercats i projectes on es promou que els saltencs treballin colze amb colze sense mirar la procedència de l’altre», també destaca l’alcalde. Sense anar més lluny, en el documental que s’ha presentat aquesta setmana, titulat Un lloc per viure es posa èmfasi en els «vincles espontanis» entre les diferents cultures que conviuen a Salt.

Baixa el percentatge

Tot i que la població estrangera és considerable, des del 2019 ha baixat el percentatge, tot i que no el nombre total d’estrangers. Segons l’última actualització de l’Ajuntament, a Salt hi havia 14.189 estrangers, un 40,12% dels habitants totals. Tanmateix, aquest percentatge s’havia enfilat fins al 40,59% el 2019 i havia superat el 41% els dos anys posteriors. En canvi, la xifra d’estrangers sí que creix i si el 2018 en van ser 12.221, aquest any n’han estat aquests 14.189.

En paral·lel al creixement de la població estrangera, també ha crescut el nombre d’habitants totals. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, des de l’any 2015 fins ara, Salt ha sumat gairebé 6.000 habitants més. Fa una dècada n’hi havia 29.612(61,26% de nacionals i 38,74 d’estrangers), després d’un descens que va arribar a un mínim de 29.585 habitants el 2016. Ara, en canvi, hi ha 35.370 persones empadronades a Salt. D’aquestes, n’hi ha gairebé les mateixes d’entre zero i dotze anys (5.181), que majors de 64 anys (4.761). 

Subscriu-te per seguir llegint