Joan Company (Llançà, 1959) valora la situació del mercat d’habitatge i defensa que cal trobar fórmules per facilitar que els joves tinguin accés a hipotecar-se.

Com valora la situació del lloguer a la ciutat de Girona? 

La situació a Girona és que hi ha una demanda important de pisos de lloguer i tenim poca oferta. Això crea una tensió perquè no es pot atendre la gran petició de pisos de lloguer. Aquesta situació s’ha agreujat i malauradament la llei de contenció de rendes, que ha estat vigent un any i mig i recentment derrocada pel Tribunal Constitucional, ha empitjorat la situació perquè l’oferta de pisos és inferior a la que teníem abans de la llei.

Creu que mesures com la moratòria de pisos turístics al barri Vell serveixen per incentivar el lloguer? 

Entenc que la moratòria ha de servir per fer un estudi que determini en quina situació estem. Nosaltres considerem que els pisos de lloguer turístic no representen una situació tan greu com ens volen fer creure. De fet, el cens de residents del barri Vell no ha baixat d’ençà que s’aplica la moratòria. Al final és lògic que al barri Vell s’hi concentrin més pisos turístics. Això passa a totes les ciutats del món perquè és on hi ha més confluència de turisme. 

Què li recomanaria a una persona que es vol independitzar: llogar o comprar? 

Una persona jove té complicat poder comprar un habitatge. Molts joves no tenen més remei que llogar un pis i tal com estan els sous sovint han de compartir pis per assumir el lloguer. S’han de buscar fórmules per facilitar que els joves puguin accedir a un pis de compra perquè pel que fa als pisos de protecció oficial i la borsa de pisos de lloguer social, estem a anys lluny d’altres països. Per a moltes famílies el problema és l’entrada del pis, que sol ser entre un 20 i un 30% del total.

Com valora el creixement del nombre d’okupacions d’habitatges a la província de Girona? 

És molt trist que la província de Girona sigui on hi ha més percentatge d’okupacions per habitant i és la província on més han crescut les ocupacions. L’administració no pot mirar cap a un altre costat. El més greu és que això està controlat per màfies que s’aprofiten de famílies vulnerables i tot això crea una inseguretat que fa que gent que invertiria i té pisos els acaben venent. Per això insistim a la Generalitat que proporcioni mitjans a la policia i als ajuntaments per intervenir davant aquestes situacions.