El Papa nomenarà avui 21 nous cardenals, entre els quals l’espanyol Fernando Vérgez, nascut a Salamanca fa 77 anys, governador civil de l’Estat Ciutat del Vaticà i primer cardenal de la congregació dels Legionaris de Crist.

Amb el seu nomenament, Espanya es convertirà en tota una «potència cardenalícia» en cas de conclave, ja que tindrà un total de quinze cardenals, dels quals nou tenen dret a vot. Aquest serà el vuitè consistori del Papa Francesc, amb el qual haurà nomenat un total de 109 cardenals.

Dels nous membres del col·legi cardenalici, setze seran electors i cinc, majors de 80 anys, no podran entrar en un futur conclave. Francesc ha apostat per nomenar cardenals de llocs on l’Església està creixent, com el Brasil i l’Índia; però també de països on els cristians són minoria, com Mongòlia, Singapur o Ghana. A partir d’avui, hi haurà 133 cardenals electors, dels quals onze van ser nomenats per Joan Pau II i 38 per Benet XVI.

«Espanya mai ha perdut la fe»

El nou cardenal espanyol, Fernando Vérgez, considera que els cardenals espanyols «són l’expressió d’una Església viva que tendeix a obrir-se al món». «Sabem que Espanya, malgrat moltes contradiccions, mai ha perdut la flama de la fe. Tot i les persecucions del passat i de certes forces de la societat que voldrien confinar l’Església fent-la irrellevant per a les opcions de vida, aquesta continua portant a terme la seva missió evangelitzadora i de promoció humana», indica. A més, considera «fonamental» que l’Església sigui «la consciència del país», perquè es necessita «una referència moral i de valors». Vérgez Alzaga és governador civil del Vaticà i es convertirà en el primer cardenal de la congregació dels Legionaris de Crist.

Segons explica, una de les tasques més complicades des que va arribar al càrrec a la Cúria Romana ha estat «el repte de la renovació que demana el Papa Francesc». «No es tracta només de reformar les estructures i els aparells, sinó de preparar les persones per al canvi. La formació contínua és necessària per motivar els empleats davant del canvi que s’està produint. Per a això, és necessària una major integració entre els diferents organismes que componen la Cúria Romana i el Governatorato», ha incidit.

D’aquesta manera, ha deixat clar que és «absolutament necessari que les estructures i les persones canviïn en funció de les exigències». Fins i tot ha considerat que «seria anacrònic» que els òrgans de la Santa Seu i del Governatorato es regissin per normes i directives «de fa cinquanta anys». No obstant això, ha manifestat que el que és «intemporal és l’objectiu de tota la Santa Seu: donar suport a l’anunci de l’Evangeli i la missió de l’Església en totes les parts del món».

Pel que fa al seu nomenament, s’ha mostrat sorprès però també ha manifestat la seva gratitud, conscient que a partir d’ara haurà d’afrontar una responsabilitat més gran.