Any rècord d'observació de cetacis

Mamífers marins. L’entitat Cetàcea aconsegueix avisar en un sol any les vuit classes de dofins i balenes possibles que hi ha al Mediterrani

Cetacis davant la costa del Garraf.

Cetacis davant la costa del Garraf. / CETÀCEA

Diari de Girona

Ganes de navegar, vista de felí i sobretot, molta paciència. És el que han necessitat els experts de Cetàcea per cantar bingo i, per fi, localitzar els desitjats vuit del Mediterrani. En 10 anys de trajectòria, només els hi faltava un cromo: el cap d’olla negre d’aleta llarga. Fins que un dia de primavera, una aleta dorsal fosca va emergir de l’aigua. Tenia una forma que no estaven acostumats a reconèixer. I quan l’animal va deixar al descobert la silueta sencera, no hi va haver dubtes. Ho havien aconseguit. 

La cirereta del pastís

Havien trobat una família de 13 membres, amb cries i tot. El cap d’olla negre d’aleta llarga és l’espècie de dofí més gran del Mediterrani. Pot arribar a fer sis metre de llarg i forma grans grups familiars, però encara se saben pocs detalls sobre la seva conducta. «Estem molt contents, sabíem que estaven per aquí, però sempre s’escapaven dels nostres prismàtics», relata Abraham Mas, biòleg de l’entitat, dedicada a l’estudi de cetacis a Catalunya. 

 L’important de la notícia és que l’observació inèdita coincideix amb un any fructífer a l‘hora de recollir dades. En total, hi ha anotades 166 troballes, sense contar taurons, mantes o tortugues. El rei de la llista és el dofí ratllat, un cetaci saltador que sovint s’apropa als vaixells. 

"Aquí s’alimenten els cap d’olla negre d’aleta llarga, que mengen calamars o dofins ratllats"

Abraham Mas

— Biòleg de Cetàcea

Aquest tros de mar, davant de Sitges o Vilanova i la Geltrú, és ideal per l’anàlisi de dofins i balenes, assegura Mas: «Hi ha hàbitats heterogenis: llocs poc profunds i altres de gran profunditat, entre 1.000 i 2.000 metres». El que crida l’atenció de molts d’aquests animals és un canó submarí, amb la seva vall de vessants i planes sota l’aigua. «Aquí s’alimenten els cap d’olla negre d’aleta llarga, que mengen calamars o dofins ratllats», detalla Mas. 

En altres parts de la costa catalana es podria intentar la mateixa mena d’exploracions, però ningú està fent un estudi sistemàtic al Cap de Creus o al Maresme

Davant de les nostres costes, els dofins, auguri de bona sort en els mites, comparteixen casa amb dos grans colossos: el catxalot i el rorqual comú. El catxalot és el depredador més gran del món i feia dos anys que l'entitat no en veia a prop de Catalunya, cosa no molt habitual.  

El rorqual és la segona balena més gran del món. El localitzen habitualment en aquestes dates, des de febrer fins a l’estiu. Aquest últim any, l’espècie s’ha localitzat 18 vegades, «una dada important perquè és un mamífer del qual se saben molt poques coses» diu Mas.

Tots a bord

En realitat, els cetacis en general són uns grans desconeguts, es lamenta aquest expert «Les observacions han de ser respectuoses, amb distància i duren poca estona. Has de recopilar tota la informació en poc temps» detalla. L’entitat Cetàcea treballa amb un equip de voluntaris que entreguen el seu temps lliure a aquests bitxos submarins. 

Les seves excursions científiques estan obertes a tot el món. El preu serveix per col·laborar amb la seva tasca, i en un dia de sort, hi ha alguna opció de donar amb un catxalot, aquest animal de pel·lícula tenim més a prop del que sembla. 

El més probable, tanmateix, és conformar-se amb els dofins ratllats o els mulars, el dofí que domestiquen en alguns zoos. 

També identifiquen ocells en perill d’extinció com la baldriga balear o aus de bec vistós com el fraret, que alguns busquen a Islàndia. A vegades gaudeixen de les tortugues careta i inclús se sorprenen amb el tauró solraig, un carnívor estrany de veure. Aquest mes de març tenen sortides programades tots els caps de setmana.