Més dunes i menys aparcaments per a salvar la platja de l’Estartit

EL FUTUR DEL LITORAL. Una taula rodona ahir al matí a l’Estartit va servir perquè diferents experts, i fins i tot el nombrós públic assistent, definissin el futur de la platja en temps d’emergència climàtica, tot i que va quedar força clar que aquesta emergència climàtica només és un dels molts problemes que pateix el litoral

No és que anar un dissabte al matí a la Llar de Jubilats de l’Estartit sigui el pla ideal, allò que un espera durant tota la setmana. Aquesta vegada, però, l’ocasió s’ho valia: una xerrada amb experts per a definir el futur de la platja. Una platja, la de l’Estartit, que -poca broma- té una longitud de quinze quilòmetres, des de cala Montgó -força gent ignora que pertany a Torroella-l’Estartit-, fins a Pals. Diverses coses van quedar clares als assistents que van omplir la Llar de Jubilats fins a deixar-la petita: que si no hi posem remei, les properes generacions no coneixeran la platja de l’Estartit; que les dunes, avui per desgràcia gairebé desaparegudes, són imprescindibles per a assegurar una bona conservació de les platges; i que cal actuar d’una vegada amb els aparcaments de vehicles, apartant-los d’una vegada de primera línia de mar.

La formació política OTE (Objectiu Torroella-l’Estartit) convocava ahir al matí la taula rodona «Com volem la nostra costa?» amb experts per debatre com ha de ser la platja en temps d’emergència climàtica. OTE va assumir el juny de 2023 la Regidoria de Gestió Costanera de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, amb Jordi Roura al capdavant. Bep Pujol, membre d'OTE, va ser l’encarregat de conduir ahir el debat, tot remarcant d’inici la voluntat del seu grup d’escoltar experts d’àrees diverses per desplegar una nova política sobre la platja.

Hi van participar Josep Pascual, observador meteorològic de l’Estartit; Josep Capellà, tècnic de turisme i desenvolupament local, implicat en el projecte de desurbanització Life Platera; Carla Garcia Lozano, doctora en Geografia física litoral i especialista en anàlisi de gestió de la costa per la Universitat de Girona; i Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals de la mateixa universitat. L’acte, obert a la ciutadania, va comptar amb torn obert de preguntes al final.

Després que Josep Pascual alertés que en els darrers trenta anys el nivell del mar ha pujat a l’Estartit uns deu centímetres i augurés que, molt probablement, les generacions següents no coneixeran la platja, la doctora Carla Garcia va precisar que el canvi climàtic no n’és la causa, o si més no, no l’única. Garcia Lozano va assenyalar que l’urbanització, la desaparició de les unes i altres factors, contribueixen al deteriorament. I els aparcaments, és clar. La professora de la UdG es va mostrar molt bel·ligerant amb els aparcaments arran de platja, arribant a dir que els faria desaparèixer «demà mateix», i demanant que siiguin «de pagament», per a destinar la recaptació a la millora ambiental. Hi van estar d’acord la resta de ponents, si bé Josep Capellà va indicar que eliminar-los i posar aparcaments dissuasius a l’entrada del municipi, seria cosa d’anys. Xavier Quintana va incidir que el litoral s’ha de veure com un conjunt, no només com la platja, i que si falla una peça del conjunt, se’n ressent la totalitat. 

La necessitat de millorar els sistemes de neteja de platges, fent-los menys agressius -manuals i no mecànics- va ser una altra mesura que va suscitar el consens.