Fins fa molt poc, Cristina Sans era l’entregada professora de Català de l’institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat. Des d’aquest curs és, a més, la igualment motivada profe substituta de Japonès, una cosa que ha arribat a la seva vida sense buscar-la –gairebé, gairebé, resistint-se, segons fan broma els seus companys–, però que l’omple d’emoció, segons delata la brillantor dels seus ulls quan parla del tema. El seu institut ha iniciat aquest curs una optativa de japonès a segon d’ESO, podria dir-se que gràcies al destí (ara ho entendran).

L’institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca ofereix una optativa de japonès, una de les 13 llengües, més enllà de les habituals, del Programa de Llengües i cultures d’origen

L’arxiu del servei de llengües del Departament d’Educació va detectar que al centre hi havia dos docents que sabien japonès (Sans i Sergi Garcès, fins al curs passat el profe d’Anglès). Com que es va donar aquesta estranyíssima alineació d’astres (entre tots els docents catalans només 41 tenen marcat que coneixen aquesta llengua), el Departament va plantejar a la direcció del centre l’opció d’oferir aquesta optativa. Aquesta, amb la mateixa motivació i ganes que Sans i Garcès, ho va plantejar als seus docents, que van tirar pel dret i l’optativa ja és una realitat, que, a més, té l’alumnat captivat, una cosa que es palpa només assistint a una sola classe amb ells.

Són diverses les escoles que tenen en marxa classes de romanès, portuguès, àrab, xinès, rus, ucraïnès, neerlandès, japonès, bengalí, romaní, gallec, basc i coreà

Tant Garcès –el titular de la matèria– com Sans tenen un vincle molt especial amb la cultura japonesa, que en molt poc temps han sabut transmetre al seu alumnat. «El meu germà es va casar amb una dona japonesa quan jo era petita, tenia 13 anys; i a mi això em va fascinar. El meu pare i jo vam començar a estudiar pel nostre compte. Jo el vaig estudiar durant anys, però ja havia donat el meu japonès per mort. El vaig deixar el 2000. Ara aquesta experiència ha sigut com un tsunami emocional», explica la professora.

Garcès, per la seva banda, havia estudiat japonès a la universitat, i abans de convertir-se en professor va treballar nou anys per a empreses japoneses a Barcelona. La seva parella és japonesa i la cultura japonesa és la seva passió, igual que ensenyar-la. Salta a la vista a la seva classe.

Igual d’evident és l’interès que la matèria desperta en l’alumnat. Un dels més motivats –a jutjar per la quantitat de vegades que aixeca la mà per respondre– és Érik Ramírez (13 anys). «Sempre m’ha agradat molt l’anime i volia ser l’únic que pogués veure’l en versió original i entendre’l bé. Quan ens van explicar que farien aquesta optativa no ho vaig dubtar», relata el jove, que afegeix (i no fa falta que ho digui) que s’ho està prenent molt seriosament «per aprendre el màxim possible». Més enllà d’entendre l’anime, el seu somni és viatjar a Tòquio.

El seu company Ian Solorzano, de la mateixa edat, confessa que va triar japonès perquè el francès, l’altra optativa, era «massa semblant al castellà». Carles Sánchez, del mateix grup, coincideix amb els dos: el va empènyer l’anime i el manga, a més del repte d’aprendre una llengua «difícil».

A Yolanda Cárdenas, directora del centre, per la seva banda, la va moure oferir als seus alumnes com més possibilitats, millor. «Aquest any és una optativa trimestral, però ens agradaria que tingués continuïtat i, l’any que ve, poder oferir-la anual», apunta Cárdenas, molt agraïda als seus docents per l’entrega.

Altres experiències

El Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca no és l’únic centre català que imparteix japonès. També ho fan altres instituts, com el Miquel Tarradell del Raval, a Barcelona. Els dos són alguns dels centres catalans que han optat per introduir l’aprenentatge d’altres llengües, més enllà de l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià.

Segons dades del Programa de Llengües i cultures d’origen del Departament d’Educació en què s’emmarquen aquestes experiències, el curs 2015-2018 hi havia 2.765 alumnes catalans aprenent alguna d’aquestes llengües ‘alternatives’, xifra que va arribar fins als 7.829 el curs 2019-2020. Malgrat que la covid va suposar una aturada, com en tot, i aquesta xifra va baixar als 4.087 el curs 20-21, va remuntar fins als 6.811 el curs 21-22.

Tot i que Educació no té tancades les dades d’aquest curs, tenen constància que actualment escoles i instituts catalans tenen en marxa iniciatives de romanès, portuguès, àrab, xinès, rus, ucraïnès, neerlandès, japonès, bengalí, romaní, gallec, basc i coreà.

Els dissabtes multiculturals de La Farigola

L’escola pública La Farigola del Clot, en aquest barri de Barcelona, ofereix tres d’aquestes 13 llengües: rus, neerlandès i xinès. Rafa Torres, membre de l’equip directiu del centre, explica que tot va començar per la seva llarga tradició de posar l’escola a disposició del barri, una cosa que, entenen, està en el seu ADN d’escola pública. «Un dia es va acostar a l’escola una veïna d’origen xinès a demanar-nos l’espai per fer classes els dissabtes. Fa 10 anys que venen. Entren a les 10 del matí i s’hi passen tot el dia, mengen aquí i tot», explica Torres.

Pocs anys després d’iniciar aquesta primera experiència –dirigida especialment a fills de famílies xineses–, es va posar en contacte amb el mateix centre una persona de nacionalitat russa que volia difondre les tradicions del seu país al barri. Els va demanar l’espai, van firmar un conveni i aviat farà set anys que comparteixen l’escola amb la comunitat xinesa cada dissabte; i no estan sols. Amb aquest currículum, quan, amb la covid, una família neerlandesa que estudia a la Farigola del Clot es va quedar sense el local en el qual els seus fills rebien classes del seu idioma va recórrer a l’escola, aquesta no va dubtar a obrir-los també les portes.