Descarbonització energètica de les llars: una solució diferent i a mida per a cada ciutadà

L’Espacio Bertelsmann ha sigut escenari d’un debat d’experts sobre la necessitat de donar resposta a la descarbonització del consum energètic de les llars des d’una perspectiva no només tecnològica, sinó també d’eficiència i dels condicionants estructurals del nostre parc de vivendes i característiques socioeconòmiques de les llars. La sessió ha arrencat amb les paraules de Joan Batalla, president de Sedigas, que ha destacat el gran repte que la ciutadania assumeix i que s’ha d’afrontar d’una manera ‘sostenible, eficient i competitiva’. En aquesta mateixa línia, ha expressat la ‘necessitat d’aportar tecnologies que estiguin al nostre abast per continuar descarbonitzant’. Batalla ha posat com a exemple les calderes de condensació d’alta eficiència, que permeten reduir no només les emissions de CO2, sinó també el consum i, per tant, la factura energètica de les famílies. Equips que ja estan preparats per utilitzar energies netes com els gasos renovables, tant biometà com hidrogen renovable.

Ha trencat el gel a la primera taula d’experts, titulada ‘La descarbonització de les llars en el context de la transició energètica’, Naiara Ortiz de Mendíbil, secretària general de Sedigas, que ha assenyalat que resulta essencial respectar la neutralitat tecnològica i comparar adequadament unes solucions com la de les calderes de condensació – i gasos renovables– amb altres com les elèctriques. ‘Ens ajuda a entendre que existeix una diversitat d’opcions per donar resposta a les diferents necessitats i possibilitats econòmiques de les llars’.

El director d’Operacions Territorials de Nedgia – Grup Naturgy, Raúl García Díaz, ha fet èmfasi en el paper clau que juguen les xarxes de gas en la descarbonització, però deixant clar que ‘no hi ha una única tecnologia que pugui contribuir a resoldre el problema i no hi ha una única solució que valgui per a tots els casos. Es tracta de trobar aquella que optimitzi cada cas particular’.

García Díaz també ha parlat de la salut de les xarxes de gas, que considera ‘altament resilients’. I ha fet al·lusió a com l’any 2021, amb l’arribada de la Borrasca Filomena, les xarxes ‘van ser capaces de suportar un escenari tan tens assegurant una demanda de pràcticament el cent per cent’.

Sensibilització de la població

S’han abordat les diferents solucions per portar a terme aquesta transició energètica a les llars, però els ponents han coincidit en la necessitat de sensibilitzar, conscienciar i informar el consumidor perquè pugui triar la solució que millor s’adapti a la seva situació particular. En aquesta línia, Marta Vall-Llosera, presidenta del CASE (Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya) ha assenyalat que l’arquitectura ofereix una visió integral, però resulta primordial realitzar un estudi detallat de cada edifici, ja que Espanya compta amb un parc de vivendes molt antic. 

Aquesta primera taula d’experts ha comptat també amb la participació de Fernando del Valle, cap de departament tecnologies netes. S.G. Energia i Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Madrid, que ha volgut deixar clar que aquest procés de descarbonització de les llars suposa un repte per a tota la societat perquè no s’ha fet anteriorment i és important que es porti a terme una ‘transició justa en la qual cap ciutadà es quedi enrere’.

Cost de la descarbonització de les llars

Reptes per a una descarbonització eficient i assequible: la visió de la cadena de valor ha sigut el títol per a la segona taula d’experts que ha comptat amb la participació de Luis del Barrio, soci d’Energia d’Arthur D. Little, Ana María García Gascó, directora general de CONAIF, Carlos Heijnen, director de Producte i Innovació d’Habitat Inmobiliaria i Fernando Prieto, president d’ANERR (Associació Nacional d’Empreses de Rehabilitació i Reforma Eficient).

En aquesta segona taula s’han abordat temes com la confusió creada pel fals debat sobre la prohibició de les calderes de gas –que no existeixen– i s’ha assenyalat el paper dels gasos renovables en el futur. També s’ha apuntat a la tasca de conscienciació en les comunitats de veïns o als diferents tipus d’ajudes. En aquest sentit, García Gascó ha assenyalat la importància que aquestes ‘arribin a tota la ciutadania de forma ràpida i àgil’.

En relació amb l’obra nova, Carlos Heijnen ha exposat que des d’Habitat s’aposta per ‘reduir la necessitat d’energia i buscar l’eficiència’, però no es compta amb un criteri únic, ja que hi ha molts factors a tenir en compte, des del tipus de vivenda fins a la zona en la qual es troba.

El segon plafó d’experts ha acabat posant èmfasi en l’empoderament del consumidor perquè pugui decidir sobre les millors alternatives al seu abast, així com la importància que tindran els bancs a l’hora de concedir finançament per portar a terme aquesta descarbonització a les llars.