Contacto | Alpine A110R

El germà més radical

El biplaça francès es presenta en una quarta versió que destaca per un marcat enfocament d’ús esportiu

El germà més radical

El germà més radical / Pepe Barba®

Pepe Barba®

Si ens cenyim a la màxima que diu que «un esportiu és aquell vehicle que més fidelment segueix les indicacions del seu conductor» trobem en l’Alpine A110 un alumne avantatjat. I en la seva quarta variant A110R (després dels A110, A110 GT i A110S), el deixeble més brillant.

Lluny del que podria semblar, no es tracta d’una versió cosmètica a la qual s’hi afegeixen els accessoris més esportius del catàleg. Aquí la lletra R –no sabem si de Racing, Radical o Rèplica, però els tres adjectius són adients- està ben merescuda i porta implícit un enorme treball en matèria de reducció de pes, aerodinàmica, ajustament de xassís i disseny, portant al màxim les prestacions d’aquest Alpine ja sigui al circuit o a la carretera.

Quan una marca pretén millorar l’aerodinàmica d’un dels seus cotxes, disposar d’un equip de Fórmula 1 no és cap ximpleria. Així, elements com les entrades d’aire frontals, el capó, l’immens difusor posterior, l’aleró més endarrerit i baix amb suports especials, els apèndixs o els conductes interiors per millorar la refrigeració dels frens ajuden a aconseguir que la càrrega aerodinàmica a alta velocitat superi les dades del 110S en 29 kg sobre l’eix posterior i 14 sobre el davanter. Sí, tot plegat són secrets del túnel de vent de l’equip Alpine F1.

Millores dinàmiques.

Pel que fa al xassís, s’ha rebaixat en 10 mm. respecte la versió S i, gràcies a les suspensions regulables, es pot baixar 10 mm més. Els frens, signats per Brembo i amb pinces de quatre pistons i discos lleugers de 320 mm de diàmetre, són molt eficaços i resistents, mentre que el conjunt es completa amb pneumàtics uns semi-slicks Michelin Pilot Sport Cup 2 en mesures 215/40/18 davant i 245/40/18 darrere.

El motor és el mateix del 110S, un 1.8 Turbo de 300 CV i 340 Nm de parell màxim acoblat a un canvi automàtic de doble embragatge amb 7 velocitats i lleves al volant. L’acceleració és bestial, ja que tan sols són necessaris 3,9 segons per passar de 0 a 100 km/h. La velocitat punta és de 285 km/h.

A la pista.

I... per a què serveix tanta feina? Doncs Alpine ens ho va deixar molt clar tant a les voltes que vam donar al traçat del Jarama com en el recorregut pels ports de muntanya de Madrid. Així, amb el xassís rebaixat al màxim i les suspensions en posicions molt dures vam sortir al circuit.

El baquet subjecta el cos a la perfecció i resulta força més còmode del que sembla. Això sí, no és pas tan còmode l’arnès de 6 punts, difícil de cordar i que limita molt els moviments –ideal en circuit, però incòmode a la carretera i insofrible per a un ús diari-. El seu estret interior, la instrumentació i l’estil racing és omnipresent en tots els detalls (novament, quelcom ideal al circuit però incòmode fora del mateix, per no parlar de la reduïda visibilitat posterior o lateral).

Sortir després a la carretera, amb fred i humitat, ens va revelar que malgrat la radicalitat d’aquest 110R, la incomoditat dels seus arnesos (cal oblidar-se d’arribar al mòbil o al tiquet de l’autopista), la seva pèssima visibilitat posterior i lateral, les seves dures suspensions i com d’exposat està el carboni que llueix (convé vigilar a l’hora d’aparcar), estem davant d’un cotxe utilitzable en carreteres obertes i que no ens farà patir en entorns urbans, però que arrasarà en carreteres de muntanyes i permetrà al seu afortunat conductor divertir-se de valent.

La culpa d’aquest brillant i equilibrat conjunt la tenen 107.000 euros. Un preu que no és superior al d’altres models que no ofereixen el mateix nivell d’efectivitat i sensacions, ni tampoc el mateix nivell d’exclusivitat.