Fa uns dies, un dels primers d’estada a Doha, encara sense partits a l’agenda, vaig quedar per sopar amb un company. Vam quedar a la porta del seu hotel i allà em vaig dirigir. Ell arribava del centre de premsa i el seu autobús (l’organització facilita llançadores privades i gratuïtes als periodistes) es va quedar atrapat en un embús, així que em va tocar esperar-lo durant mitja hora. Res sorprenent. Un altre dia parlarem del trànsit d’aquesta ciutat. El cas és que en aquell temps em vaig adonar que no estava entrant ni un sol client a l’hotel. Al final, el meu company va arribar, va pujar a deixar la motxilla i després li vaig comentar la meva estranyesa.

«És que sospito que soc l’únic hoste que hi ha a tot l’hotel. Vaig baixar a esmorzar l’altre dia i no hi havia ningú, van avisar per atendre’m i les neveres eren buides. I tampoc m’he creuat amb ningú. Així que, sí, és probable que no hi hagi ningú més en aquest hotel».

En efecte, no hi havia ni una llum a les finestres d’un hotel acabat d’inaugurar, que respon a un patró que, d’acord amb els testimonis dels visitants, sembla repetir-se: edificis amb una estètica espectacular que per dins són més aviat poca cosa. O una cosa molt per sota del preu que cobren, que no és precisament baix.

«El meu hotel en realitat és d’una estrella i li han posat tres més de falses per al Mundial», comentava, entre bromes o no tant, una altra periodista al centre de premsa un d’aquests dies. I, en el meu cas, dormo sol en una habitació amb dos llits individuals per motius que encara no entenc. A la reserva figura un sol llit de matrimoni en una habitació Deluxe King Accessible i això vaig comentar a la recepció.

Habitació ‘accessible’

«Senyor, ¿sap el que significa ‘accessible’?», em va preguntar un dels recepcionistes en anglès. «No, ho sento, no ho sé», vaig respondre jo, confiant que ell m’ho explicaria. Però, no, resulta que ell no en tenia ni idea. Ho va preguntar a la companya que tenia al seu costat: mateixa ignorància. Van acabar cridant, tot i que els vaig dir que no feia falta, una tercera persona (una encarregada de l’hotel, vaig deduir), que només va aconseguir dir-me que l’única habitació ‘accessible’ de l’hotel és la que m’havien adjudicat, tot i que a la reserva posés una altra cosa. I em van comentar que l’endemà veurien si hi havia possibilitat de canvi, però encara no n’he sabut res. Jo tampoc he tornat a preguntar, la veritat.

Tot quedava més clar fa uns mesos, en fer la reserva. Sobretot en el moment de veure els preus de les habitacions, altíssims. Com que Qatar és una dictadura (convé repetir-ho moltes vegades), va decidir retallar el mercat lliure hoteler per al Mundial i gestionar-lo tot a través d’una agència estatal. Són coses que se solen fer com a opció en aquests macroesdeveniments, amb la particularitat que en aquest cas era l’única via per reservar.

Pàgines com Booking només servien per veure quina pinta tenien els hotels, no per reservar-los, i per topar amb alguna advertència que crida l’atenció a l’estranger, com ara que un home i una dona no poden reservar una sola habitació si no estan casats. És a dir, que si estàs pensant venir a Doha amb el teu nòvio o la teva nòvia, potser és millor buscar un altre destí.

‘Under construction’

Qatar enviava una llista amb els allotjaments disponibles, amb l’anotació de si tenien llicència d’alcohol o no (els que la tenien eren quatre vegades més cars) i el preu. En alguns hi havia una anotació: «under construction». Eren hotels, ens van explicar, que ja estaven construïts, però a falta d’inauguració o catalogació. Com Google View només té imatges de les grans avingudes de Doha, i no dels carrers més petits, calia fer un acte de fe, ja que ni així es podia comprovar com era el presumpte hotel.

L’altre problema dels ‘under construction’ era que els preus de les habitacions eren merament orientatius i en fer la reserva t’havies de comprometre a abonar la tarifa que finalment determinessin. Fos la que fos.

L’hotel d’un sol hoste era un d’aquests. Diu el meu company que té televisió, però que l’endoll on s’hauria de connectar és encara ‘under construction’. El mateix li passa amb la nevera. I que per la dutxa surt algun riu d’aigua sospitós de tant en tant. Almenys té la garantia que no procedeix de cap altre hoste. No és mal consol, si es pensa en fred.