Sense Neymar, el Brasil es va vulgaritzar: va jugar davant Suïssa un partit més, resolt a última hora per una espurna de Casemiro, que va connectar un d'aquells trets amb l'exterior del peu que qualsevol futbolista imagina en els seus somnis, una delícia per a càmeres i fotògrafs.
El gol a última hora de Casemiro envia a la selecció brasilera directament als vuitens de final, després de guanyar els seus dos primers partits. No maquilla, no obstant això, la sensació que hi ha un Brasil amb Neymar i un altre sense Neymar: un, ple a vessar de talent i d'intensitat; l'altre, molt més pla.
Suïssa no va merèixer perdre davant el Brasil: és un equip que treballa en l'anonimat. Porta anys demostrant que és un equip difícil de batre, solidari i sòlid, capaç de competir molt per sobre del que solen apuntar els pronòstics. Per a sumar davant el Brasil només li va faltar una mica de punteria i un polsim de sort.
El Brasil, per part seva, va mostrar molt menys del que va ensenyar en el seu primer partit: l'equip implacable i irresistible de la primera jornada es va tornar gris, pesat i pla davant Suïssa. Amb Casemiro com a pivot, Fred i Paquetá d'interiors i Raphinha i Vinicius per les bandes, la 'verdeamarelha' no va tenir fluïdesa, ni per dins ni per fora.
Ho va intentar Raphinha amb un tret llunyà, a la mitja hora de joc; fàcil per a Sommer, el porter suís, que veia passar els minuts amb una placidesa que ni hagués imaginat abans del partit. També la va tenir Vinicius, en una rematada forçada al primer pal, que Sommer va rebutjar amb solvència mentre el fons de l'estadi 974, amb àmplia majoria groga, ja gairebé cantava el gol.
Però ni Raphinha ni Vinicius van tenir espai per a córrer. Els va faltar desbordament i habilitat per a anar-se'n en l'un contra un, mentre Richarlison es resignava a fer la guerra pel seu compte, ben tapat pels fiables centrals suïssos.
Rodrygo, més talent en atac
En el descans, Tite va donar entrada a Rodrygo, substitut de Paquetá. Unes dosis més de talent per a l'atac del Brasil, que, no obstant això, va continuar embussada, falta de ritme i d'intensitat, sense metres per a córrer en els primers compassos de la represa.
El partit es va animar perquè Suïssa es va venir amunt sense complexos. Només va necessitar una aproximació per la banda dreta de Rieder -ben anul·lada per Militao, excel·lent en el 'tackle'- per a començar a mirar als ulls al Brasil.
Mentre Tite substituïa a Fred (més quilòmetres que talent), Murat Yakin responia donant entrada a Stefen i a Edimilson Fernandes, buscant més picant en atac. Tots dos van protagonitzar una acció de perill que va estar a punt de donar-li un ensurt a Allison.
El VAR frustra a Vinicius
Però l'ensurt de veritat se'l va emportar Suïssa: Vinicius va marcar en l'acció següent, culminant un bon contraatac i guanyant el duel individual davant Elvedi. Ho va celebrar com si es tractés d'una final, però el VAR ho va anul·lar, amb un cert suspens, per fora de joc en l'inici de la jugada. Coses del videoarbitratge, que rebaixa el suflé del gol de cent a zero en qüestió de segons. I que permet que una afició, en aquest cas la de Suïssa, celebri un gol anul·lat al rival com un de propi.
Casemiro al rescat
Tite va esgotar tota la seva pólvora amb Antony i Gabriel Jesús, però va ser un migcampista, Casemiro, l'encarregat de propulsar a la seva selecció. Es va incorporar a l'atac amb decisió, i en una jugada nascuda en la banda esquerra, va aprofitar el toc subtil que li va regalar Vinicius per a enganxar una d'aquelles pilotes a mitja altura que són or pur per a qualsevol jugador.
Va colpejar amb l'exterior del peu dret i la pilota es va colar en la xarxa de Sommer: ara sí, gol vàlid del Brasil, que va celebrar el seu accés a vuitens en l''estadi dels contenidors', el curiós 974, on va jugar un partit més pràctic que estètic. Sense Neymar i enmig de tant davanter, va ser Casemiro qui va acudir al rescat.
