El Bisbat de Girona ha anunciat aquesta matinada la mort del bisbe emèrit, Joan Carles Soler i Perdigó, als 91 anys d’edat. Soler va prendre possessió de la diòcesi el 16 de desembre de 2001 i set anys després, el 16 de juliol de 2008, el papa de Roma -que aleshores era Benet XVI- va acceptar la seva renúncia en haver complert els 75 anys. Acte seguit va ser succeït pel desaparegut Francesc Pardo (1946-2022) com a nou bisbe de la diòcesi. Des de la seva jubilació episcopal, i fins fa pocs mesos, col·laborava periòdicament amb les parròquies de l’arxiprestat de Banyoles

En una carta adreçada als diocesans, l’administrador diocesà de Girona, Lluís Suñer, va destacar el «servei generós i desinteressat» del bisbe Soler durant els seus set anys de ministeri. «Es va esforçar per dotar el nostre bisbat d’unes infraestructures espirituals, pastorals i materials d’acord amb les necessitats d’aquells anys», va recordar. «Per a molts va ser un pare espiritual que ens va acompanyar en diferents etapes de la nostra vida. Home de consell i que ajudava a afrontar els problemes de cada dia amb serenor, paciència i amb una gran esperança», va assenyalar Suñer. 

De Dreta a esquerre: Carles Soler, Francesc Pardo i Jaume Camprodon. M. Martí

Set anys al capdavant

El 30 d’octubre de 2001 es va nomenar qui seria el nou Bisbe de Girona: Carles Soler i Perdigó. El bisbe Soler va arribar a Girona el desembre de 2001 després del pontificat de Jaume Camprodon, que va governar la diòcesi entre 1973 i 2001. Soler va ser, segons els cronistes de l’època, un bisbe en comunió amb el Magisteri de l’Església, però que va plantar cara a determinades actuacions de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). D’acord en el fons però no en la forma. Un dels exemples va ser el 2003. El cas d’una instrucció pastoral de la CEE sobre el terrorisme en què el bisbe, d’acord amb el text, va explicitar una «enèrgica condemna» a ETA però, alhora, desmarcant-se de l’apartat cinquè, que implicava els nacionalismes.

Entre les actuacions destacades que va dur a terme hi ha el decret que estableix el Pla Diocesà d’agrupació de parròquies (2003), la institució del Servei Diocesà del Catecumenat (2004) amb la reforma del quart pis de l’edifici del Seminari Diocesà per destinar als alumnes del curs Introductori, la inauguració de la Llibreria Diocesana «Casa Carles», la reestructuració dels serveis curials amb el trasllat de la Vicaria Judicial a Casa Carles. També va ser impulsor de la instauració del diaconat permanent a la diòcesi (2005) o de la creació del Secretariat diocesà per al Diàleg Interreligiós (2006). Soler era al capdavant de la diòcesi amb l’inici de la restauració de l’església de Sant Feliu de Girona i també durant el trasllat de la totalitat dels dipòsits de l’Arxiu Diocesà a l’edifici del Seminari diocesà. En la darrera homilia que va fer com a bisbe, el 5 d’octubre de 2008, Soler va subratllar «humilment, us he estimat i us estimaré» alhora que va recordar que «sí, germans i germanes, molt estimats, hem de passar prives i dificultats que sens dubte ens porten sofrença. La nostra fe ha de ser provada. Però no tingueu por. Foragiteu totes les pors (...). L’amor ha vençut el pecat i la mort».

Un dels darrers actes religiosos presidits per Carles Soler i Perdigó a Girona l'any 2008. David Estany

El darrer comiat

La missa exequial tindrà lloc aquest dimarts a les 11 del matí a la Catedral de Girona. El mateix dia hi haurà instal·lada, a la catedral, una capella ardent, que estarà oberta de les nou a dos quarts d’onze del matí. Finalment, algunes personalitats com ara el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, o el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, van recordar la seva trajectòria i van mostrar el seu condol a través de les xarxes socials.