Ha mort a Girona el cuiner Antonio Ferrer Taratiel, aragonès, barceloní i empordanès, poeta amb obra publicada, polemista, insurgent cultural i personatge de Manuel Vázquez de Montalbán.

La seva presència ja només habita en la memòria dels vells gurmets i en la desmemòria general: és l'autor d'un plat recurrent, el camembert arrebossat.

Pocs saben que, entre les seves obres menors, està aquest formatge fundent, de cor tou i exterior ferm, amb confitura de tomàquet i, entre les obre majors, L'Odissea de Barcelona, on va tenir una estrella Michelin entre 1984 i 1992, i després L'Odissea de l'Empordà en un castell del segle XVI-XVII a Orriols.

Autodidacta, i després de passar pel Quo vadis, al seu primer restaurant barceloní, de 1979, li va posar com a nom Isidro. Casat amb la ceramista Teresa Escayola, va tenir tres fills: Germán, Marc i Adrià.

Militant del PSUC, va compartir heterodòxies amb l'escriptor Vázquez Montalbán, que el va convertir en personatge en alguns llibres de la sèrie Carvalho, en aquest equilibri tan suculent entre la realitat i la ficció.

Tancada L'Odissea de Barcelona, que a més de restaurant va ser un lloc de trobada i agitació politicocultural, Antonio i Teresa Escayola es van traslladar a Orriols, a l'Alt Empordà, on van restaurar en 1993 l'anomenat castell-palau.

Travessar el pati d'armes era trobar-se amb la grandesa, amb una amplitud que marejava, replet d'obres d'art, algunes, procedents de l'intercanvi amb el gran nombre d'artistes que eren els seus clients. Va formar a cuiners i cuineres que també van tenir un moment d'esplendor i que després van relaxar la seva relació amb l'èxit i van preferir la còmoda discreció, com Paco Guzmán i Paula Casanovas.