«Soc massa punky, per ser mediàtica»

Jo a vostè la conec! M’havia servit!

Mojitos. Molts mojitos, li vaig fer. Al Girona 10, que ja no existeix.

Home, molts, molts... no es passi.

Uf, i tant. Però estigui tranquil: la meva norma és que el que passa on treballo, es queda on treballo.

Estigui tranquil: la meva norma és que el que passa on treballo, es queda on treballo

Ha vist moltes coses rares?

Mare de Déu. He vist gent caure rodona. He vist de tot. Pensi que vaig començar a 16 anys.

Com s’hi va aficionar?

El meu pare ja feia còctels. No li anava gens malament i va començar a anar a competicions. El meu pare és un màquina dels còctels, l’únic que li passa és que no és mediàtic. Al contrari, és molt humil. Hi ha molts mediocres que són mediàtics i no li arriben a la sola de la sabata. Si mai no has tingut un local, sembla que no existeixis.

Vaig competir durant 25 anys, fins que ja no m’omplia. Em creava més angoixa que plaer, així que vaig plegar

Vostè és mediàtica?

No m’hi considero. Sóc massa punky, per ser mediàtica.

Tornem al seu pare.

El veia treballar i em flipava el fet de crear una cosa nova a partir d’uns d’ingredients. «Això és una passada! Jo vull fer-ho», pensava. A 16 anys vaig anar al meu primer concurs. Vaig guanyar. I vaig competir durant 25 anys, fins que ja no m’omplia. Em creava més angoixa que plaer, així que vaig plegar.

LXVIII edició del concurs, això vol dir que va començar en ple franquisme

És que còctels se n’han begut sempre. Els coctelers som els metges de l’ànima.

Com han canviat els còctels en 68 anys?

Els clàssics es mantenen. El Dry Martini encara és el rei. El Negroni, l’Old Fashioned... tot això es manté. El que ha canviat són els productes, la cultura del bevedor, la visió que se’n té... Tot i que encara queden tabús.

Els coctelers som els metges de l’ànima

Com ara quins?

Que el còctel només és alcohol, que només es pren de nit i que és car.

Barat no és.

Les cocteleries ens hem de diferenciar una mica, que tothom s’atreveix a fer mojitos, gintònics i pinyes colades. Quan l’hi fan bé, ho ha de pagar. Però sense passar-se. El còctel ha d’estar a l’abast de tothom.

Està tot inventat?

Al contrari, és un món en constant moviment. A vegades massa i tot, m’arriba a esgotar. Les coses senzilles encara funcionen. El mateix mojito, tot i que el mojito, pobret...

El Dry Martini encara és el rei. El Negroni, l’Old Fashioned... tot això es manté

Què li passa, al mojito?

Que tothom diu que en sap fer, igual que tothom diu que sap fer paelles.

Un còctel sense alcohol no és com un vaquer sense pistoles?

Ara és tendència vendre còctels amb baixa graduació alcohòlica i còctels saludables. No és cert que el còctel sense alcohol perdi la gràcia, n’hi ha que estan pensats ja sense alcohol.

Fent còctels es lliga tant com en Tom Cruise a Cocktail?

No tothom que fa còctels és en Tom Cruise (riu). Ni tots els còctels són bons per lligar. El còctel és glamurós en funció del lloc, el moment i la persona amb qui el prengui. A vegades un refresc pot semblar un Moët Chandon, depenent del lloc i la companyia.  

Tothom diu que sap fer mojitos, igual que tothom diu que sap fer paelles

Per què ara al gintònic li afegeixen una menestra de verdures?

Perquè la gent no entén que menys és més, en tot, també en cocteleria. N’hi ha prou d’un parell de coses per potenciar i aromatitzar.

Està tot inventat?

Al contrari, és un món en constant moviment. A vegades massa i tot, m’arriba a esgotar. Les coses senzilles encara funcionen. La gent es complica molt la vida. A vegades veig cada recepta que només falta que s’hi fiqui a dins el que fa el còctel. I ho faria, si pogués.

Hauria d’inventar el còctel Girona.

Vaig crear el còctel del Museu d’Art de Girona, i ara me n’han encarregat un pel Fòrum Carlemany. No li puc dir què portarà, encara és secret (riu).

La gent es complica molt la vida. A vegades veig cada recepta que només falta que s’hi fiqui a dins el que fa el còctel. I ho faria, si pogués

Amb alcohol o sense?

Amb alcohol (xiuxiuejant). Sempre intento que sigui personalitzat. És com si em demanés un còctel específic vostè.

Què portaria?

Alguna cosa canyera, gens dolça (riu). 

Subscriu-te per seguir llegint