Qui va ajudar ETA en l’assassinat de Luis Carrero Blanco?

El 20 de desembre que ve es compleixen 50 anys de l’assassinat de l’almirall Luis Carrero Blanco, que va morir víctima d’un atemptat d’ETA quan exercia com a president del govern a l’Espanya franquista del 1973. El magnicidi va tenir conseqüències importants en la deriva del règim però mai es va dictar sentència i, avui dia, encara genera tota mena d’interpretacions que ressalten els errors en la investigació, els errors comesos pels cossos de seguretat de l’Estat i la desaparició i manipulació de documents. Movistar Plus+ analitza els clarobscurs del cas a la docusèrie de tres episodis Matar al presidente, disponible des d’ahir al seu catàleg i que manté una estructura gairebé de pel·lícula d’espies.

Barrejant testimonis, recreacions dramatitzades i material gràfic, aquest treball produït per 100 Balas (The Mediapro Studio) desgrana les diferents teories existents sobre el cas. «ETA no va poder matar Carrero Blanco sense ajuda»; «Carrero Blanco era un obstacle polític per a gairebé tots»; «Sembla que els terroristes van ser protegits», se sent a dir alguns dels entrevistats, entre els quals hi ha periodistes d’investigació, exmembres d’ETA, exespies del CESID, l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa, el nét de Carrero Blanco, historiadors i Mikel Lejarza, «El Lobo», que va estar infiltrat a ETA.

«Al meu entendre hi ha masses ‘errors’ i d’aquí parteix la meva obsessió per explicar aquesta història. Sóc dels que pensa que tants errors poden amagar algun tipus d’interès», afirma Eulogio Romero, director, guionista i productor executiu de Matar al presidente. «Hi ha persones que encara tenen por de parlar 50 anys després. És una cosa que crida molt l’atenció. Per què i de qui tenen por? És una cosa que em sorprèn, tant com el silenci que va guardar ETA des de llavors. Per què els implicats de l’atemptat mai no han parlat, si suposadament estaven tan orgullosos del que havien fet?», afegeix.