Així ha de ser el descodificador de TDT per a un televisor antic

A partir del proper 14 de febrer, tots aquells canals que no apareguin en la seva versió d'alta definició ( HD ), és a dir, els coneguts com a canals de definició estàndard (SD), desapareixeran de les llistes dels nostres televisors. Aquesta 'apagada' , el final de la qual coincidirà amb el dia de Sant Valentí, és part d'una transició en què, a més, es facilitarà l'alliberament d'ample de banda per millorar altres serveis més recents, com la qualitat 4K o el 5G.

Sigui com sigui, aquest canvi no ha de desembocar en un malbaratament a conseqüència de la compra d'un nou televisor. Si bé aquesta és una de les opcions que les persones afectades per aquesta actualització tenen al seu abast, el més assenyat a nivell econòmic serà adquirir un aparell descodificador o sintonitzador. I aquí neix una altra pregunta: Quina?

Quin descodificador necessito?

El primer que cal aclarir és que la fi de la TDT com la coneixem avui dia afectarà per igual aquells usuaris que reben el senyal per antena que els que ho fan via satèl·lit ( SAT-TDT ). En tots dos casos, i sempre que el televisor no sigui compatible amb canals d'alta definició a causa de la seva antiguitat, la solució que implicarà un menor desemborsament de diners serà comprar un sintonitzador HD.

Aquests aparells es poden aconseguir fàcilment per un preu que ronda els 20 euros. Tal com recullen portals especialitzats, totes les opcions que comptin amb el receptor estàndard DVB-T ('Digital Video Broadcasting-Terrestrial') i que siguin capaces d'executar el flux MPEG-4 –amb què es comprimeixen els arxius de vídeo MP4 – resultaran igual de vàlides.

Un cop adquirit, simplement s'haurà de connectar al televisor i configurar la llista de canals actualitzada per mitjà d'una cerca automàtica.