Camins per a no oblidar

uMaçanet de Cabrenys incorpora tres noves rutes que segueixen el traçat de l’exili de la guerra

Imatge del dia que es van inaugurar les tres noves rutes en el punt on estan senyalitzats els diferents itineraris. | SANTI COLL

Imatge del dia que es van inaugurar les tres noves rutes en el punt on estan senyalitzats els diferents itineraris. | SANTI COLL / david céspedes. maçanet de cabrenys

david céspedes. maçanet de cabrenys

Maçanet de Cabrenys treballa des de fa anys en la recuperació dels antics camins i rutes que van seguir milers de persones fugint de la guerra civil espanyola. El pas cap a França era obligat per aquesta zona i per la banda de La Vajol o Prats de Molló. A Maçanet fa temps que, amb l’ajuda de testimonis que encara són vius i dels historiadors, s’han recuperat rutes que van emprendre milers de refugiats en acabada la guerra. L’objectiu de l’Ajuntament, juntament amb la col·laboració de Museu de l’Exili i del Memorial Democràtic de la Generalitat, és recuperar aquests camins perquè no caiguin mai en l’oblit i siguin el testimoni del que va ser aquell horror.

Maçanet va ser el punt de sortida i de pas de milers de refugiats cap a França | VICTOR SUBIRÓS

Maçanet va ser el punt de sortida i de pas de milers de refugiats cap a França | VICTOR SUBIRÓS / david céspedes. maçanet de cabrenys

Recentment, s’han incorporat a la xarxa de rutes que ja hi havia tres nous itineraris que van des de la població fins a l’altre costat de la frontera amb França. Concretament, són la ruta del coll de Lli, la collada de Pous i el coll de Ceret. Les rutes estan perfectament indicades amb uns cartells informatius on es detallen les característiques i el traçat. L’historiador local Pere Roura ha tornat a intervenir en aquest projecte que l’Ajuntament de Maçanet ha explicat que es tracta de la «senyalització dels tres camins que milers de persones van emprendre el febrer del 39, però també els altres «exilis», com els dels que van haver de fer el camí a la inversa per fugir de l’ocupació nazi». En acabar la guerra, Maçanet va ser el punt des d’on van partir molt refugiats. Buscaven una sortida a l’horror, però molts no sabien que, en creuar la frontera francesa, es trobarien també amb camps de refugiats i amb condicions de gran duresa. De fet, els camins per on transcorren aquestes rutes ja reflecteixen la seva duresa. La geografia d’aquesta zona no és gens amable i més si s’ha de fer la ruta durant els mesos d’hivern. No obstant això, es tracta de recuperar memòria històrica i posar a disposició de la ciutadania camins per a no oblidar.

Les rutes surten des de la zona de la Forestal. En aquest punt, els refugiats i militars republicans que hi arribaven havien de deixar obligatòriament els seus vehicles, ja que el pas no estava adaptat. Alguns es van aprofitar. D’altres directament es van cremar.

Des de l’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys s’ha informat que «es calcula que entre finals de gener i principis de febrer de 1939, unes 350.000 persones van fugir travessant els Pirineus a través del Pertús, Portbou i altres municipis de l’Alt Empordà. Molts ho van fer per camins de muntanya com els de Maçanet. El que pretenen aquestes rutes és «retre homenatge» a totes aquestes persones que van haver de fugir, en una direcció o altra».

L’oficina de turisme de Maçanet de Cabrenys disposa de més informació i més detalls sobre les diferents rutes que es poden fer a peu per reviure el que va significar el camí de l’exili.

Subscriu-te per seguir llegint