Flors i ocells al cap

Això de pintar senyores amb tota mena de coses a dalt del cap ve de lluny. Antigament, per exemple en època de Roger van der Weyden (s. XV), l’explicació era ben senzilla: les representaven tal i com anaven vestides, ni més ni menys. Molt més complicat resulta entendre la pervivència, fins a data d’avui, d’aquesta, diguem-ne, mania iconogràfica: des del nostre Modest Cuixart, que tenia l’excusa onírica, passant pel manierisme d’una Lita Cabellut, fins al decorativisme extrem d’artistes com el coreà Taeil Kim, el cap de les dones (estereotipades, invariablement joves i boniques) està sobrevolat per una col·lecció de barrets que semblen competir en el seu anhel d’irrealitat. El darrer capítol d’aquest viatge ens el regala Laura Bofill: enlloc de pardals, les protagonistes de les seves obres estan coronades per colibrís i, és clar, per un bufet de flors per alimentar-se.

Subscriu-te per seguir llegint