Un estiu d’embolics

Qui ens havia de dir fa uns anys que Santiago Segura acabaria convertint-se en el gran baluard de la comèdia familiar espanyola. Salvant les distàncies, la seva carrera té alguns paral·lelismes amb la d’Adam Sandler: va començar sent un comediant irreverent que protagonitzada pel·lícules que buscaven la cara més entremaliada del gènere i amb la maduresa ha entès que la seva supervivència comercial passa per ampliar l’espectre de públic. Poden agradar més o menys, però no hi ha dubte que els títols de la saga Padre no hay más que uno porten gent al cinema i tenen la capacitat, sempre lloable, de generar fidelitat entre els espectadors.

Ara repeteix la fórmula amb Vacaciones de verano (un concepte, per cert, molt present a la filmografia de Sandler), on agafa la tradicional comèdia estiuenca i la porta al seu terreny. Compte, però, perquè Segura en això també ha evolucionat. Aquest nou terreny és el de la detonació controlada, el dels gags que semblen ratllar la incorrecció política però en el fons estan pensats per provocar una riallada còmplice a diferents generacions. Un cop més, segurament la crítica apel·larà a la nostàlgia de veure’l a films com El dia de la bestia, però a la vegada és més que probable que es converteixi en un dels grans èxits de la temporada.

Vacaciones de verano és la història d’Oscar i Félix, dos amics de tota la vida que passen per un mal moment: no només s’acaben de separar i han hagut de lluitar per la custòdia dels sues fills, sinó que s’han quedat sense feina. Comencen a veure la llum al final del túnel quan troben una feina temporal com a animadors infantils en un hotel de luxe a la costa. El problema? Que justament aquest mes els toca tenir els nens i la direcció de l’establiment té unes normes molt estrictes a l’hora que els treballadors portin la família a les seves instal·lacions.

Com que no poden perdre l’oportunitat de treballar a l’estiu, els dos amics prenen la decisió d’emportar-se les criatures i fer veure que són els fills d’uns clients de l’hotel. El pla sonava molt bé dins del seu cap, però a la pràctica es converteix en una successió de desastres. Segura recupera el to i fins i tot l’estètica de la comèdia estiuenca dels 80, però rebaixant la mordacitat de l’humor per agradar a tots els públics.

Un dels aspectes més interessants de Vacaciones de verano és el seu repartiment, encapçalat pel mateix Segura, el sempre efectiu Leo Harlem, Patricia Conde, Cristina Gallego, Sirena Segura, Javier García, Hugo Simón i Marta González de Vega.

Segura continua sent un dels rostres més actius del cinema espanyol i els seus propers projectes tenen característiques molt diferents. Primer de tot el veurem a La navidad en sus manos, una altra comèdia familiar en aquest cas dirigida per Joaquín Mazón, i després participarà a La obra (León), una comèdia més adulta dirigida per Antonio resines i protagonitzada per Jorge Sanz i Ana Belén; i a la sèrie fantàstica Vade Retro, on estarà acompanyat per Eduardo Noriega.

Subscriu-te per seguir llegint