«Creatura»: Aprendre a entendre’s

La també actriu Elena Martín es va donar a conèixer com a directora amb Julia ist, un retrat gens convencional que viatjava sobre el viatge interior d’una estudiant d’Erasmus. Quedava clar, veient la seva manera d’explorar els racons íntims, que allà hi havia una cineasta que desafiava el llenguatge tradicional i que afrontava sense por alguns temes que no acostumen a tenir prou espai a la pantalla. Aquest estil es consolida del tot amb Creatura, que va guanyar el premi de la Quinzena de Realitzadors del darrer Festival de Canes i que de nou ens planteja un recorregut molt atípic per les interioritats d’un mateix, aquest cop en la forma d’una faula sobre el desig sexual i els seus trànsits. És, també, una pel·lícula tan singular com valenta, plena de troballes narratives i que ens interpel·la constantment amb la seva forma de torpedinar els motlles de la narrativa. Martín també es posa davant de la càmera, en un exercici d’introspecció que atrapa des de la primera seqüència i que, quan han passat uns dies després d’haver-la vist, encara dones voltes a molts dels seus plantejaments.

La protagonista de Creatura és Mila, una noia que se’n va viure a una nova llar amb la seva parella, Aquest canvi de vida, lluny de generar noves expectatives, l’obliga a acceptar que ha perdut el seu desig sexual. S’adona que és un problema que emana d’ella mateixa, d’experiències no afrontades que ara cristal·litzen en el seu cos d’una manera com mai l’havia percebut. Per entendre-ho i entendre’s millor, Mila fa un viatge interior als moments cabdals de la seva infantesa i adolescència, des del descobriment de la sexualitat fins a les seves primeres vivències amb el tema, descobrint pel camí que la falta de desig està estretament relacionada amb situacions i decisions que ara s’expressen a través del seu cos. Martín converteix aquesta mirada enrere en una exploració de si mateixa que trenca molts tabús i que emmiralla l’espectador a les seves pròpies experiències. És una obra difícil en el sentit que no busca una identificació amb la protagonista, sinó mostrar una realitat que no sempre es verbalitza en els entorns íntims i que és fonamental per acceptar la persona en què t’acabes convertint. Al costat de Martín, destaca la bona feina de Oriol Pla, Àlex Brendemühl, Clara Segura, Clàudia Malagelada, Mila Borràs, Marc Cartanyà, Carla Linares i Teresa Vallicrosa.