«El cuerpo en llamas»: Un crim imperfecte

L’anomenat Crim de la Guàrdia Urbana va ser molt mediàtic per qui eren els seus protagonistes i per la cruesa dels fets, però van ser els quatre capítols de la sèrie Crims dedicats al cas el que li va fer agafar volada definitivament. Aquelles quatre entregues, que recollien tres punts de vista sobre els esdeveniments (els de Rosa Peral, Albert López i el de la investigació) i un resum final del judici, aconseguien il·lustrar molt bé la seqüència dels fets, les personalitats de tots els implicats i també els múltiples girs (alguns de realment astoradors) que va donar el cas. Per tant, quan es va anunciar que Netflix feia la seva sèrie sobre el crim, el primer que venia al cap és que ho tindrien molt difícil per fer justícia al que hi va haver d’imprevisible i pertorbador a la realitat.

I així ha estat: El cuerpo en llamas fa algunes (poques) coses bé, com provar de reconstruir els fets des de diferents perspectives i evitant la linealitat narrativa, però en termes generals és un thriller tirant a trampós i insuficient que peca d’un excés de sobreentesos (dit d’una altra manera: refien massa coses a un coneixement previ del cas, i això perjudica tant el ritme narratiu com la versemblança de la trama), compta amb uns diàlegs que ratllen el deliri (segur que els protagonistes no eren gaire més brillants a la vida real, però la ficció té els seus propis codis) i desaprofita el gran talent d’un bon grapat d’actrius i actors que mereixien un altre enfocament. Sigui com sigui, segur que la sèrie, que es pot veure des d’avui a la plataforma, es convertirà en un dels grans èxits de la temporada.

El cuerpo en llamas, doncs, inicia la història des de la perspectiva de Rosa Peral i Albert López. Quan el cadàver de Pedro, la parella de Rosa, apareix cremat al maleter del seu vehicle al costat d’un pantà, anem veient les conseqüències de la troballa entre la família i els companys dels protagonistes. Comença una investigació, que d’entrada se centra en els suposats problemes de Pedro amb uns narcotraficants que van resultar no existir, però de mica en mica es van introduint elements dissonants que apunten que Rosa i Albert saben molt més del que diuen. Fins aquí, la sèrie funciona amb uns mínims de correcció, tot i que les costures són massa visibles (els pares de Rosa Peral, introduïts amb calçador en alguns passatges) i es fa evident que no s’ha aconseguit captar l’essència dels seus inquietants personatges. El que ve després encara és pitjor, amb una investigació que mai crea una veritable tensió i unes llicències dramàtiques que acaben traient força a la seva conclusió.

El repartiment està format per Úrsula Corberó (que fa un notable esforç per recrear Peral, tot s’ha de dir), Quim Gutiérrez, José Manuel Poga, Isak Férriz, Eva Llorach, Pep Tosar, Aina Clotet i Pep Ambrós.