L’hotel dels assassins

Mentre esperem Ballerina, el primer spin-off de John Wick amb Ana de Armas com a protagonista, els fans d’aquesta magnífica saga poden conformar-se amb la primera sèrie basada en el seu univers. Com el seu títol indica, The Continental permet aprofundir en els orígens de l’hotel que dona allotjament als assassins que es troben en plena missió arreu del món i servirà per posar a prova la capacitat d’Amazon per aprendre dels seus errors, ja que fa uns anys va voler fer el mateix amb la saga de Jason Bourne a la mediocre Treadstone i el fracàs encara deu ressonar als despatxos de la poderosa plataforma. El cas és que amb The Continental han encertat el tempo: l’èxit de la quarta entrega cinematogràfica, segurament la millor, és recent i aquelles i aquelles que l’han vist ja saben que l’hotel en qüestió s’havia tornat un dels seus escenaris fonamentals. Una de les principals singularitats de la sèrie és la seva estructura. En lloc d’apostar pel tradicional esquema de vuit o deu episodis d’una hora, es presenta en tres lliurament de 90 minuts. I té un altre actiu encara més sorprenent, que és la presència de ni més ni menys que Mel Gibson, en un paper fet a mida que, segur, acabarà instal·lat a l’imaginari dels fans de la saga.

The Continental situa la seva acció als anys 70 i té com a principal protagonista Winston Scott, el personatge que interpreta Ian McShane a les pel·lícules de John Wick. A Nova York, Winston ha convertit la seva vida en la fugida permanent d’un passat molt tèrbol que l’ha posat en el punt de mira de nombrosos enemics. Disposat a reclamar el seu lloc en el món dels assassins, Winston decideix explorar una vella llegenda urbana: un hotel que, diuen alguns, es vol convertir en el refugi dels executors que compleixen un encàrrec i necessiten un racó amb la màxima discreció. Winston no està només disposat a descobrir els secrets de The Continental, sinó que vol arribar a convertir-se en el seu director. La sèrie preserva els trets bàsics dels films, amb la mística dels assassins i les coreografies de tiroteigs, però el més suggestiu és com intenta posar el focus en personatges i situacions que fins ara només havíem intuït.

Al costat de Gibson trobem al seu elenc a Colin Woodell, Ben Robson, Mishel Prada, Jessica Allain, Hubert Point-Du Jour, Ray McKinnon, Katie McGrath, Adam Shapiro i Mark Musashi.