Els 3 restaurants del Coll (i no en busquis un quart)

No rastregis més, que són tants els restaurants al Coll com dits hi ha en una mà. O ni això: tres cases de menjars, i algun bar a tot estirar. L’oferta gastronòmica és exigua però, per sort, les tres opcions es complementen: una ho broda amb els esmorzars, una altra s’omple a l’hora del dinar i la tercera brilla de dia i enlluerna de nit. Són, a més, garantia de qualitat i simpatia. Així doncs, per a què cal buscar-ne una quarta.

1. Bona Tapa, C/Duran i Borrell, 2

Aquest és un barri obrer, i Janina Burgos sap el que significa. "He sigut també a l’altre costat. Prefereixo guanyar poc i que la gent mengi aquí a gust". Al matí, sens dubte: bocates, tripes, ronyons... A les set, aquesta amabilíssima guaiaca s’ha posat ja en marxa, i no creguis que afluixa al migdia: els menús a 12 € que ella sola prepara resulten molt complets i variats. L’únic plat fix és la paella dels dijous, i si deixés de fer-la, s’armaria un Cristo. Els turistes desorientats que hi recalen per casualitat –el parc Güell és al costat–, s’adonen immediatament que tan bon tracte no és una argúcia per enredar-los. Obrers, desocupats i jubilats –molts, de la Bruguera– disfruten igual i paguen el mateix.

2. El RINCÓN del CAZADOR, Pg. de la Mare de Déu del Coll, 68

Si vas a la caça d’un lloc per dinar més que correcte, el bon olfacte et portarà a aquest bar que fa cantonada. Hi dinaràs bé, coneixeràs mig barri, i veuràs que tots adoren Reynaldo Ventura, Rei, que és allà des del 2018. Al principi, aquest dominicà en la quarantena no cuinava, però en va aprendre ràpid i avui les seves propostes casolanes complauen el més exigent. També agraden les especialitats caribenyes que ofereix un dissabte al mes.

L’amo del local, Eduardo Muñio, és el caçador que dona nom a l’establiment. La dona i la mare cuinaven, mentre ell treia temps per organitzar partides a les muntanyes turolenques d’on és originari. Ja queda lluny el trist record de l’explosió de gas natural del 1990 al bloc, i de la qual el seu pare no es va poder refer.

3. Agreste de Fabio & Roser, C/Funoses-Llussà, 2

Agreste juga una altra lliga, ho sé. Però més vinculació amb el Coll i el seu passat és impossible. El restaurant del xef brianzolo Fabio Gambitasi i la seva dona, la maître Roser Asensio, es troba a l’antiga terminal d’òmnibus Chevrolet, que es va crear als anys 1920 quan la zona va començar a poblar-se. Fora es conserva encara el rètol d’aquesta estació, i al menjador, una biga de la cotxera.

Per acabar-ho d’adobar, la sala d’espera és avui la cuina on Gambitasi i el seu equip elaboren els sofisticats plats amb productes de temporada que li han donat un merescut prestigi. "Trobar-nos és part del joc", em diuen, conscients de la seva peculiar ubicació. Però la diversió de veritat comença amb els entrants (en recomano els raviolis de parmesà, mantega i sàlvia); continua amb els segons (ànec blau amb anxova i pasta de full, cap de pagre de bandes salvatge al forn...) i acaba amb les postres (¡tenen gelat de panettone!).