Les tapes icòniques de Barcelona que no et pots perdre

Quan un surt de tapes per Barcelona, a la travessa sempre hi ha algunes apostes fixes. Tapes que són sagrades i mai poden faltar en un vespre de concupiscència. Si no hi fossin, la ciutat i el planeta en general seria un lloc molt ombrívol.

¿Potser algú pot concebre un món sense patates braves? Tot i que a Madrid s’entossudeixin a adjudicar-se la seva paternitat, els barcelonins hem portat la recepta a nivells de creativitat dignes del Mago Pop en plena teràpia amb psilocibina. En aquesta ciutat s’han vist braves experimentals que provocarien angines de pit entre els puristes; ens agrada jugar amb el format, com fa el magnífic restaurant Café de París (Mestre Nicolau, 16). Les braves de la casa són fantasia pura i es mostren a fines làmines acoblades en forma d’acordió. Un format fullat i seductor, amb un bany blanc i vermell de salses d’alt voltatge. Imperials.

La bomba és una de les tapes més adorades pels barcelonins, no en va va néixer a la llegendària Cova Fumada, a la Barceloneta, i per a molts, servidor inclòs, supera en estatus la mateixa Mare de Déu de Montserrat. Podria invocar la seva encarnació més clàssica, però em decanto per un twist exòtic, una bomba que esquiva tòpics i es troba a la carta de Casa Masala (Muntaner, 152), restaurant indi amb ànima barcelonina que porta aquesta pedra angular de les tapes locals al seu terreny. El resultat és la bomba Bombai amb patata, cigrons i pèsols, i salsa brava i maonesa de curri. A queixalades.

La bomba és una intocable de tota la vida, i la truita de patates, tan de moda actualment, també. Podria anar als Tortíllez (Consell de Cent, 299), restaurant especialitzat i 100% recomanable, però aquesta vegada busco una versió luxosa, em vull gastar els calés. I la trobo al sumptuós restaurant Jacqueline (Enric Granados, 66). A la seva carta de dia, hi ha una truita de patata deluxe sucosíssima, amb una cecina de wagyu que li dona un sabor increïble. I per acabar-ho d’adobar, la rematen amb tòfona perquè arribis a l’extàsi groc.

I on hi ha truites, hi ha croquetes. Que mai falti a la taula aquest mos, la mida del qual és inversament proporcional a la quantitat de felicitat que injecta a les nostres ànimes. A El Mercader de l’Eixample (Mallorca, 239) es forgen croquetes en majúscules, de caire clàssic, pròximes a les que feia la iaia. Les de pollastre són la joia de la casa. Les preparen amb farina i llet ecològica, i porten pollastre eco de La Torre d’Erbull. Cremositat i sabor a dojo. I molt de compte amb les croquetes de pernil de gla i de bacallà: també fan pupa.

Per cert, ens quedem a El Mercader de l’Eixample per rematar la feina amb les postres barcelonines per antonomàsia: la crema catalana. En aquest restaurant amb terrasseta la presenten en forma d’emulsió, com si fos una carícia escumosa. La crosta cremada és perfecta i, a més, et cauen de propina uns carquinyolis per sucar. Com deia Andrés Montes: la vida pot ser meravellosa.