Sis escapades verdes aptes per a tots els nivells

Quan fa olor d’estiu, el cos té més ganes d’una escapadeta a la muntanya que els Borbons al golf Pèrsic. ¿Busques recomanacions aptes per a pixapins? Catalunya està plena de rutes senderistes tan fàcils que fins i tot Carmen Borrego les completaria sense treure la llengua. Aquí tens una llista amb racons verds aptes per a tots els públics.

Pineda de Can Camins

Només obre 10 vegades l’any

Probablement, el bosc amb més seguretat de Catalunya. Una pineda protegida en tot el seu perímetre. Ni Taylor Swift gaudeix de tal privilegi. Es tracta de la pineda de Can Camins (carretera de la Platja, km 4,63, el Prat de Llobregat), un paisatge més mediterrani que els anuncis d’Estrella Damm. Això sí, tan delicat que l’accés lliure està vetat.

¿L’única manera de visitar-lo? Toca apuntar-se a un dels tours gratuïts que organitzen només 10 vegades l’any, el primer diumenge de cada mes, excepte al juliol i a l’agost. Molt poques oportunitats, sí, però estàs de sort, perquè aquest diumenge, 2 de juny, estarà obert. I ja no hi haurà més portes obertes fins al mes de setembre.

Recomanació: sigues allà a primera hora del matí. Les visites comencen a les 11.00 hores, no es poden reservar amb temps, i només s’admeten els 25 primers a arribar al centre d’informació turística Porta del Delta, davant l’entrada de la pineda. Un bosc més exclusiu que la llotja del Barça.

Muntanyes de Prades

Dorm en un arbre

¿Buscant escapades originals? Una nit aquí i Barcelona et quedarà més lluny que a Íñigo Errejón. Són les cases als arbres del Xalet de Prades (Riu Brugent 16, Prades, Tarragona), un hotel de fusta construït a les copes dels arbres per passar una nit com un activista antitala dels 60 lligat a una sequoia.

És el pla perfecte per a un cap de setmana. Pots utilitzar com a base aquest hotel sostenible (es venen com a turisme rural, amb habitacions ecofriendly, productes quilòmetre zero i un llarg etcètera que es resumeix en turisme rural sense emissions), i des d’aquí fer excursions de dia. N’hi ha a grapats. Recomanacions: la ruta cap al monestir de Santa Maria de Poblet (patrimoni de la humanitat), l’ermita rocosa de l’Abellera, les piscines naturals dels gorgs de la Febró i toll de l’Olla, o les ruïnes del poble fantasma de la Mussara.

A més, el Xalet, està situat en un espai natural protegit, així que promet unes vistes nocturnes plenes d’estrelles. Per això, a l’oferta de cases en arbre, se sumen els hotels bombolla, espais amb cúpula de vidre per adormir-se comptant estrelles en comptes d’ovelles.

El Bages

Montserrat i el tren del vi

Sona a tros de tòpic, però si és un clàssic és per alguna cosa. És Montserrat, el complex muntanyós més icònic de tot Catalunya. L’única muntanya que probablement tots els teus coneguts han visitat alguna vegada. Un racó de turisteig que compta amb més guiris anuals que la comissaria dels Mossos del Raval.

Però no és l’únic que destaca de la zona. De fet, el Bages (la comarca on s’emmarca la part alta de Montserrat) amaga moltíssims racons i plans naturals, un lloc perfecte per a un viatge rural amb què escapar-se de les notificacions del teu mòbil com Shakira fa amb les d’Hisenda.

Així doncs, compagina la visita a la muntanya de la Moreneta amb una passeig amb l’Enotren, que recorre a través de diversos itineraris tota la riquesa del Pla de Bages, des dels seus pobles fins als paisatges i, sobretot, els cellers amb DO. Una ruta per passar unes vacances a l’estil Massiel.

Collserola

Cascada i barbacoa

Aquest és un pla per omplir el diumenge. Apunta, que té de tot: aigua, rierols, molt verd, una bona barbacoa i a Collserola, al costat de Barcelona. És a les Planes, accessible amb FGC, que disposa d’un dels berenadors més populars de la serra i es troba en una intersecció de rutes molt interessants. Per exemple, la que surt de Molins de Rei seguint la riera de Vallvidrera (o Rierada), al tram de la qual es pot divisar un petit salt d’aigua. Després de les pluges de maig, la cascada té una quantitat més que decent d’aigua, i els boscos que l’envolten estan verds i plens de vida. Un passeig molt agradable.

¿Suggeriment? No hi vagis amb cotxe. Ves al principi de la ruta amb tren, i després torna en FGC. Seran tres hores de caminada, i si acabeu molt cansats, el banquet valdrà la pena. Això sí, prepareu-vos per acabar suant carregant la carn i les begudes.

Vall de Boí

Del MNAC a la muntanya

Si no hi has estat, ja estàs trigant a anar a la vall de Boí. Aquesta impressionant vall plena de romànic (sí, les obres més emblemàtiques del MNAC surten d’aquí) és accessible, a més d’amb cotxe, en bus.

D’aquí destaca la seva natura envejable i una arquitectura única. Hi ha moltes rutes per conèixer la vall a fons, depenent del nivell. A WikiLoc, la Viquipèdia dels senderistes, les tens totes documentades, incloent-hi la dificultat, el desnivell i el pas a pas. Una joia imprescindible al Pirineu amb tota mena d’activitats, com senderisme, rutes amb rius, hípica i turisme cultural del seu patrimoni.

El Garraf

Una ruta amb vistes

Un clàssic del senderisme estiuenc: les rutes costaneres. A prop de Barcelona hi ha el parc natural del Garraf, una superfície boscosa amb més pujades i baixades que el preu dels bitcoins. Entre els seus precipicis, roques escarpades, pinedes i pistes forestals hi ha molts punts d’interès cultural que fan destacar el parc per sobre d’altres serres costaneres semblants.

Una ruta molt popular a Instagram –amb milers de publicacions en el seu tag d’ubicació– és la que connecta Sitges i Garraf. Com a punts destacables hi ha el mirador del puig de Sant Antoni, que compta amb una fotografiadíssima vista panoràmica de la ciutat de Sitges i tota la seva costa, i l’ermita de la Trinitat, un peculiar temple que disposa d’una façana de roca amb formes abstractes que recorden les que dibuixa el mar a les roques.

Una altra ruta que corona el parc natural és la que porta al monestir del Garraf. Això sí, aquí no t’imaginis el típic complex eclesiàstic amb crucifixos i retaules. Aquest monestir és budista. Un punt de peregrinació per als practicants de la religió que compta amb jardins, simbologia i arquitectura budista. Una rara avis enmig d’un paisatge típicament català.